Pàgines

▼

16 de febrer 2009

Barana 3


Quina és la funció d'una barana? Protegir-nos de caure en el buit, o recolzar la nostra mirada?
.
I la Carme Rosanas continua seguint-me a cegues, reinterpretant-me i millorant-me amb el regal dels seus dibuixos, com podeu veure al seu blog, tal com ha fet amb la Barana 2 i la Barana 1. Què afortunat em sento! On portaran totes aquestes baranes?
at

22 comentaris:

  1. Cèlia16 de febrer del 2009, a les 11:36

    M'encanten les baranes, repenjar-m'hi per pensar i mirar-les des de sota!

    ResponElimina
  2. Montse16 de febrer del 2009, a les 13:22

    Jesús, ets tan prolífic que no em dones temps! quantes hores tenen els teus dies, eh? eh? eh?

    :)

    De vegades les baranes són boniques per elles mateixes, però quan hi ha flors, a mi em semblen bellíssimes!

    ResponElimina
  3. Anònim16 de febrer del 2009, a les 13:30

    Imagin que la barana fa les dues funcions, especialment la de permetre observar, pensar i airejar-se. I per què no?, també pot servir per a plantar-hi un petit jardí, especialment als pisos de les ciutats :)

    ResponElimina
  4. zel16 de febrer del 2009, a les 15:21

    Mostrar-nos el safareig sense perill, això si no tens vertigen!

    ResponElimina
  5. Assumpta16 de febrer del 2009, a les 16:50

    Jo crec que les dues coses :-)) i, a més, serveix com a base per a posar-hi flors i plantes ;-)

    ResponElimina
  6. MeiAlbiol16 de febrer del 2009, a les 17:11

    JO crec que una barana és una mena de protecció tan física com mental. Evita que caiguem de dalt a baix però també evita que no pensem les coses.

    Una barana és com una finestra al món i a la reflexió. Si tens la sort de que tinga una bona vista... és un bon lloc de relaxament.

    ResponElimina
  7. Sadurní16 de febrer del 2009, a les 17:11

    Amb el vertigen que tinc amb prou feines em puc repenjar a les baranes. Me les miro de lluny...

    ResponElimina
  8. Josep Lluís16 de febrer del 2009, a les 18:09

    Quan som petits, ens codifiquen l'exterior, tot ple de ratlles...

    ResponElimina
  9. Anònim16 de febrer del 2009, a les 18:42

    Algú de vosaltres sap que a Tortosa fa 40 anys hi havia un hostal a la vora del riu que es deia: l'Hostal de la barana? Després va ser centre de recaders i hi acudien els carros a portar i a cercar paquets per a distribuir-los per la comarca. Estava ubicat on és avui la tenda Slheiker (no sé si s'escriu així). L'edifici era el Palau Oliver de Boteller desmuntat pedra per pedra i traslladat a la destinació actual.

    ResponElimina
  10. Txarli16 de febrer del 2009, a les 19:21

    Ens indica fins on podem arribar...que no és poc!

    ResponElimina
  11. J.M.16 de febrer del 2009, a les 19:36

    Les dues coses alhora. O no?

    ResponElimina
  12. J.M.16 de febrer del 2009, a les 19:36

    Inevitablement.;)

    ResponElimina
  13. Jesús M. Tibau16 de febrer del 2009, a les 20:05

    Gràcies xaruga, m'acabes de donar una informació molt interessant, perquè jo visc a tocar d'aquest antic hostal

    ResponElimina
  14. jaka16 de febrer del 2009, a les 20:45

    Crec que serveixen per les dues coses i també per que es vegin les flors.

    Fins aviat,

    ResponElimina
  15. Carme Rosanas16 de febrer del 2009, a les 21:12

    Es tracta de trobar-li una nova funció? Aquestes dues em semblen bàsiques.

    ResponElimina
  16. Vivir es una casualidad16 de febrer del 2009, a les 21:23

    La misió existencialista per la qual existeix la barana es la de situar-te sempre a dintre d'un espai: a dintre de l'habitació a la qual pertany o a dintre de l'exterior al qual també pertany...tot depen del teu punt de vista :-)

    ResponElimina
  17. Anònim16 de febrer del 2009, a les 21:46

    Les baranes ens fan de presó i de salvavides...

    ResponElimina
  18. Anònim16 de febrer del 2009, a les 22:11

    darle mayor estética al salto

    ResponElimina
  19. Carlos16 de febrer del 2009, a les 23:18

    les baranes atreuen mirades i també serveixen per refugiar-se'n d'elles, que al cap i a la fi és una manera de protegir-nos.
    sembla mentida el que dóna de sí una barana.
    :)

    ResponElimina
  20. rits16 de febrer del 2009, a les 23:42

    les dues coses!
    això si, el meu gat, no vol saber res d'això de protecció d'una barana. La vol saltar tan si com si

    ResponElimina
  21. Carme Rosanas18 de febrer del 2009, a les 8:52

    Gràcies, per posar-lo de nou al costat del teu.

    ResponElimina
  22. Assumpta18 de febrer del 2009, a les 16:33

    Queden precioses juntes la foto i el dibuix!! :-))

    ResponElimina