Pàgines

▼

17 de febrer 2009

Roses que no es marceixen


Fa uns quants anys, durant una temporada, em vaig aficionar al dibuix. Fruit d'aquella dèria passatgera són aquestes roses que no s'han acabat de marcir del tot.
at

17 comentaris:

  1. Trini González Francisco17 de febrer del 2009, a les 8:59

    Sort en tenim de la memòria i de les imatges! Si no fos així..., quants marciments, Déu meu...!

    ResponElimina
  2. JJMiracle17 de febrer del 2009, a les 9:24

    No, no, jo diria que estan com el primer dia.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas17 de febrer del 2009, a les 9:48

    I ben maques que estan. Això si que és dibuixar!

    ResponElimina
  4. Els del PiT17 de febrer del 2009, a les 10:19

    Ets un artista, noi!

    ResponElimina
  5. Buhonero17 de febrer del 2009, a les 11:14

    Porque la rosa muere,
    entendemos su gracia,
    porque la rosa calla,
    entendemos su aroma.

    Roses que no es marceixen:

    Tot passa, tempus fugit,
    sentors peregrines que moren
    menys als narius prendats
    per aquell idioma
    d'invisibles paraïsos,
    de pétals amb gràcies miraculoses,
    de roses que fugiren
    i es substituiren per roses iguals,
    màgia per màgia, rosers per rosers,
    tot fineix, perquè tot sigui bell,
    fa niu una alada flor
    als ulls d'un amant de l'art
    i tots dos emprenen el vol del silenci,
    on els núvols tenen brillantor de mirada,
    i perfum de goig i de veu de rosa.

    Posdata: La meva humil opinió és que no és aconsellable, mostrar tant de la pròpia obra, ni pictòrica, ni literària, almenys jo no ho faria,
    Ho trobo tan sobrer.
    Les floretes alienes quan són gratuïtes, són fins i tot molestes.

    A. Guiu.

    ResponElimina
  6. Anònim17 de febrer del 2009, a les 11:34

    Les roses originals segú que s'han marcit, però el moment d'atrapar-les segueix viu, la qual cosa ens permet gaudir-les per sempre més. Pot ser que la felicitat és alguna cosa semblant. Si atrapes el moment que t'adones que ets feliç, de ben segur que la pots perpetuar.

    ResponElimina
  7. Rita17 de febrer del 2009, a les 11:51

    És evident que estàs dotat per a les arts, escrius bé i ara sabem que també dibuixes bé.

    Molt boniques i, afortunadament, eternes aquestes... :-)

    ResponElimina
  8. bajoqueta17 de febrer del 2009, a les 12:25

    Hi ha alguna cosa que no sapigues fer?

    ResponElimina
  9. Anònim17 de febrer del 2009, a les 12:46

    Las rosas de papel no son verdad
    y queman
    lo mismo que una frente pensativa
    o el tacto de una lámina de hielo.

    Las rosas de papel son, en verdad,
    demasiado encendidas para el pecho.

    Jaime Gil de Biedma (Canción final)

    ResponElimina
  10. jomateixa17 de febrer del 2009, a les 16:28

    Trobo que hi tens traça. Els pròxims contes amb alguna il·lustració...?

    ResponElimina
  11. Unknown17 de febrer del 2009, a les 17:34

    De tant en tant hauries d'anar practicant aquestes dèries passatgeres que tens. Són un regal pels ulls

    ResponElimina
  12. Anònim17 de febrer del 2009, a les 20:40

    Però ... tu ets una mena de Leonardo da Vinci del segle XXI ?
    Construeixes màquines voladores ?

    ResponElimina
  13. Ma-Poc17 de febrer del 2009, a les 20:46

    Ostres! i també saps dibuixar!

    ResponElimina
  14. Striper17 de febrer del 2009, a les 22:05

    Noi tot un artista.

    ResponElimina
  15. Víctor Pàmies i Riudor17 de febrer del 2009, a les 22:33

    Una altra faceta més del teu poliedrisme, Jesús M. Mai deixes de sorprendre'ns!

    ResponElimina
  16. Assumpta17 de febrer del 2009, a les 23:16

    Doncs és una afició que hauries de reprendre!! En saps molt.. i així podries il·lustrar els teus escrits tu mateix :-))

    ResponElimina
  17. Janet17 de febrer del 2009, a les 23:40

    Ho tenies ben amagat això del dibuix!

    Caram! Ben segur que en deus tenir més de guardats, ens els podries anar posant per aquí.

    Un abraçada,

    Janet

    ResponElimina