el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Pàgines
▼
17 de febrer 2009
Roses que no es marceixen
Fa uns quants anys, durant una temporada, em vaig aficionar al dibuix. Fruit d'aquella dèria passatgera són aquestes roses que no s'han acabat de marcir del tot.
Porque la rosa muere, entendemos su gracia, porque la rosa calla, entendemos su aroma.
Roses que no es marceixen:
Tot passa, tempus fugit, sentors peregrines que moren menys als narius prendats per aquell idioma d'invisibles paraïsos, de pétals amb gràcies miraculoses, de roses que fugiren i es substituiren per roses iguals, màgia per màgia, rosers per rosers, tot fineix, perquè tot sigui bell, fa niu una alada flor als ulls d'un amant de l'art i tots dos emprenen el vol del silenci, on els núvols tenen brillantor de mirada, i perfum de goig i de veu de rosa.
Posdata: La meva humil opinió és que no és aconsellable, mostrar tant de la pròpia obra, ni pictòrica, ni literària, almenys jo no ho faria, Ho trobo tan sobrer. Les floretes alienes quan són gratuïtes, són fins i tot molestes.
Les roses originals segú que s'han marcit, però el moment d'atrapar-les segueix viu, la qual cosa ens permet gaudir-les per sempre més. Pot ser que la felicitat és alguna cosa semblant. Si atrapes el moment que t'adones que ets feliç, de ben segur que la pots perpetuar.
Sort en tenim de la memòria i de les imatges! Si no fos així..., quants marciments, Déu meu...!
ResponEliminaNo, no, jo diria que estan com el primer dia.
ResponEliminaI ben maques que estan. Això si que és dibuixar!
ResponEliminaEts un artista, noi!
ResponEliminaPorque la rosa muere,
ResponEliminaentendemos su gracia,
porque la rosa calla,
entendemos su aroma.
Roses que no es marceixen:
Tot passa, tempus fugit,
sentors peregrines que moren
menys als narius prendats
per aquell idioma
d'invisibles paraïsos,
de pétals amb gràcies miraculoses,
de roses que fugiren
i es substituiren per roses iguals,
màgia per màgia, rosers per rosers,
tot fineix, perquè tot sigui bell,
fa niu una alada flor
als ulls d'un amant de l'art
i tots dos emprenen el vol del silenci,
on els núvols tenen brillantor de mirada,
i perfum de goig i de veu de rosa.
Posdata: La meva humil opinió és que no és aconsellable, mostrar tant de la pròpia obra, ni pictòrica, ni literària, almenys jo no ho faria,
Ho trobo tan sobrer.
Les floretes alienes quan són gratuïtes, són fins i tot molestes.
A. Guiu.
Les roses originals segú que s'han marcit, però el moment d'atrapar-les segueix viu, la qual cosa ens permet gaudir-les per sempre més. Pot ser que la felicitat és alguna cosa semblant. Si atrapes el moment que t'adones que ets feliç, de ben segur que la pots perpetuar.
ResponEliminaÉs evident que estàs dotat per a les arts, escrius bé i ara sabem que també dibuixes bé.
ResponEliminaMolt boniques i, afortunadament, eternes aquestes... :-)
Hi ha alguna cosa que no sapigues fer?
ResponEliminaLas rosas de papel no son verdad
ResponEliminay queman
lo mismo que una frente pensativa
o el tacto de una lámina de hielo.
Las rosas de papel son, en verdad,
demasiado encendidas para el pecho.
Jaime Gil de Biedma (Canción final)
Trobo que hi tens traça. Els pròxims contes amb alguna il·lustració...?
ResponEliminaDe tant en tant hauries d'anar practicant aquestes dèries passatgeres que tens. Són un regal pels ulls
ResponEliminaPerò ... tu ets una mena de Leonardo da Vinci del segle XXI ?
ResponEliminaConstrueixes màquines voladores ?
Ostres! i també saps dibuixar!
ResponEliminaNoi tot un artista.
ResponEliminaUna altra faceta més del teu poliedrisme, Jesús M. Mai deixes de sorprendre'ns!
ResponEliminaDoncs és una afició que hauries de reprendre!! En saps molt.. i així podries il·lustrar els teus escrits tu mateix :-))
ResponEliminaHo tenies ben amagat això del dibuix!
ResponEliminaCaram! Ben segur que en deus tenir més de guardats, ens els podries anar posant per aquí.
Un abraçada,
Janet