Pàgines

17 de febrer 2009

Arbre nu


L'arbre subratlla amb rames nues el paisatge, i ens recorda que els verds són possibles.

12 comentaris:

  1. Cert. Cal esperar el temps i el seu paisatge.

    ResponElimina
  2. Bona foto! I no puc evitar pensar en una cançó de Lluís Llach.

    ResponElimina
  3. i tant que són possibles els verds!
    A mi també m'ha vingut a taralejar la cançó d'en LLach!

    ResponElimina
  4. Tots els colors del verd en aquell País Basc... cançó èpica de Raymon que ens recorda una època difícil que no està superada ni de lluny. Avui s'ha filtrat que el TC denega la constitucionalitat dels símbols nacionals de Catalunya: La Senyera i els Segadors. Si això ens deixa indiferents als catalans és que ens merexem està subjugats per sempre més.

    ResponElimina
  5. I tant que són possibles.... com cada any torna a resorgir.... veritablement és sorprenent com pot canviar un paisatge....
    Salut!!

    ResponElimina
  6. Els verds.....i sobre tot els grisos. Ja n'hi ha prou de veure les coses en blanc i negre, no tot es així, en general hi han força grisos a on cabem qüasi tots. No siguem tant fixes d'idees, deixem entrar als grisos intermitjos :-)
    PD: Ho sento si hi han faltes. Em costa una mica escriure en català :-)

    ResponElimina
  7. A mi em fa l'efecte que el cel s'escletxa.

    ResponElimina
  8. Els arbres em fascinen, jo tinc debilitat pel eucaliptus i els xoperals.

    ResponElimina