tens un racó dalt del món: Arbre nu

17 de febrer 2009

Arbre nu

L'arbre subratlla amb rames nues el paisatge, i ens recorda que els verds són possibles.

12 comentaris:

bajoqueta ha dit...: Molt bonica la foto.; 17 de febrer del 2009, a les 12:23
Mon ha dit...: Cert. Cal esperar el temps i el seu paisatge.; 17 de febrer del 2009, a les 12:55
JJMiracle ha dit...: Bona foto! I no puc evitar pensar en una cançó de Lluís Llach.; 17 de febrer del 2009, a les 13:36
fanal blau ha dit...: i tant que són possibles els verds!
A mi també m'ha vingut a taralejar la cançó d'en LLach!; 17 de febrer del 2009, a les 14:26
Anònim ha dit...: Tots els colors del verd en aquell País Basc... cançó èpica de Raymon que ens recorda una època difícil que no està superada ni de lluny. Avui s'ha filtrat que el TC denega la constitucionalitat dels símbols nacionals de Catalunya: La Senyera i els Segadors. Si això ens deixa indiferents als catalans és que ens merexem està subjugats per sempre més.; 17 de febrer del 2009, a les 14:47
rebaixes ha dit...: Si l'arbre brota... Anton.; 17 de febrer del 2009, a les 20:03
Eva ha dit...: I tant que són possibles.... com cada any torna a resorgir.... veritablement és sorprenent com pot canviar un paisatge....
Salut!!; 17 de febrer del 2009, a les 21:00
Vivir es una casualidad ha dit...: Els verds.....i sobre tot els grisos. Ja n'hi ha prou de veure les coses en blanc i negre, no tot es així, en general hi han força grisos a on cabem qüasi tots. No siguem tant fixes d'idees, deixem entrar als grisos intermitjos :-)
PD: Ho sento si hi han faltes. Em costa una mica escriure en català :-); 17 de febrer del 2009, a les 21:09
J.M. ha dit...: A mi em fa l'efecte que el cel s'escletxa.; 17 de febrer del 2009, a les 22:40
J.M. ha dit...: Bonica foto.; 17 de febrer del 2009, a les 22:40
jaka ha dit...: Una foto fantàstica!!!
;D; 17 de febrer del 2009, a les 23:27
Eva ha dit...: Els arbres em fascinen, jo tinc debilitat pel eucaliptus i els xoperals.; 18 de febrer del 2009, a les 2:24