tens un racó dalt del món: Fora bufa el vent

10 de febrer 2009

Fora bufa el vent

Fora bufa el vent que udola esbojarrat com sempre, però amagats darrere la finestra no deixem d'admirar els ametllers.

11 comentaris:

JJMiracle ha dit...: De darrere la finestra (i amb una mica d'escalfor), l'hivern es fa més plaent.; 10 de febrer del 2009, a les 8:52
estrip ha dit...: i tant com bufa avui també.
millor no sortir i mirar els ametllers.; 10 de febrer del 2009, a les 9:47
Carme Rosanas ha dit...: Afortunat! Jo si vull veure els ametllers he de sortit. M'encanta verue els arbres florits. I els ametllers especialment, en aquest temps d'hivern.; 10 de febrer del 2009, a les 10:40
Els del PiT ha dit...: I com en sou d'afortunats! (No pel vent, pels ametllers...); 10 de febrer del 2009, a les 12:00
jomateixa ha dit...: No m'agrada gens tenir que soportar vent, però si estic a casa em relaxa sentir-lo bufar.; 10 de febrer del 2009, a les 12:58
Striper ha dit...: Els atmellers potser ballant i tot.; 10 de febrer del 2009, a les 21:10
Assumpta ha dit...: Sempre he trobat molt maca la paraula "udolar" :-))

Ara bé, sentir el vent udolar com ho fa a vegades per aquí em posa com un a tensió i uns nervis... ai!!; 11 de febrer del 2009, a les 0:47
Anònim ha dit...: El vent i els ametllers:

Bufa el gegant invisible,
la natura pinta ametllers ballant,
goig del moviment albirat
des de la quietud d'una finestra,
com un escenari suggerent
tot pren la mesura d'una dança,
una representació digna dels dits
de Van Gogh o els batecs de Wagner,
xiula una màgia, es mou un llençol,
creua un cartró convertit en vianant, s'atura un esquirol, dança un estol d'ametllers que sense volar floreixen colors de núvols.

Des de rere uns miralls,
uns ulls inquiets semblen quiets
mentre beuen amb la mirada
el doll de moviments, de neguit i de banda sonora que du a la seva
Caixa de Pandora tota una obra escènica que cap altre tresor de la natura pot imitar.

Escric això a la flor d'un ametller.

Albert Guiu.; 11 de febrer del 2009, a les 9:33
Vivir es una casualidad ha dit...: Soroll de vent, de pluja, de tormenta....manteta, sofa, roba còmoda, un(s) bon(s) llibre(s), una espelma, silenci, bona llum i un termo ben plé de té = Ideal! :-); 11 de febrer del 2009, a les 18:40
Gabriel ha dit...: El vent, els ametllers...quin munt de sensacions...Davant de casa hi ha un bosc, que després del vendaval del mes passat ha deixat de ser aquell magnífic bosc. Curiosament el vent d'aquell vendaval no es va emportar els ametllers que hi ha davant de casa i penso...quina sort poder-los contemplar ara que ja han florit!; 15 de febrer del 2009, a les 21:12
Anònim ha dit...: Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.; 14 de novembre del 2009, a les 3:29