el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
10 de febrer 2009
Fora bufa el vent
Fora bufa el vent que udola esbojarrat com sempre, però amagats darrere la finestra no deixem d'admirar els ametllers.
Bufa el gegant invisible, la natura pinta ametllers ballant, goig del moviment albirat des de la quietud d'una finestra, com un escenari suggerent tot pren la mesura d'una dança, una representació digna dels dits de Van Gogh o els batecs de Wagner, xiula una màgia, es mou un llençol, creua un cartró convertit en vianant, s'atura un esquirol, dança un estol d'ametllers que sense volar floreixen colors de núvols.
Des de rere uns miralls, uns ulls inquiets semblen quiets mentre beuen amb la mirada el doll de moviments, de neguit i de banda sonora que du a la seva Caixa de Pandora tota una obra escènica que cap altre tresor de la natura pot imitar.
Soroll de vent, de pluja, de tormenta....manteta, sofa, roba còmoda, un(s) bon(s) llibre(s), una espelma, silenci, bona llum i un termo ben plé de té = Ideal! :-)
El vent, els ametllers...quin munt de sensacions...Davant de casa hi ha un bosc, que després del vendaval del mes passat ha deixat de ser aquell magnífic bosc. Curiosament el vent d'aquell vendaval no es va emportar els ametllers que hi ha davant de casa i penso...quina sort poder-los contemplar ara que ja han florit!
De darrere la finestra (i amb una mica d'escalfor), l'hivern es fa més plaent.
ResponEliminai tant com bufa avui també.
ResponEliminamillor no sortir i mirar els ametllers.
Afortunat! Jo si vull veure els ametllers he de sortit. M'encanta verue els arbres florits. I els ametllers especialment, en aquest temps d'hivern.
ResponEliminaI com en sou d'afortunats! (No pel vent, pels ametllers...)
ResponEliminaNo m'agrada gens tenir que soportar vent, però si estic a casa em relaxa sentir-lo bufar.
ResponEliminaEls atmellers potser ballant i tot.
ResponEliminaSempre he trobat molt maca la paraula "udolar" :-))
ResponEliminaAra bé, sentir el vent udolar com ho fa a vegades per aquí em posa com un a tensió i uns nervis... ai!!
El vent i els ametllers:
ResponEliminaBufa el gegant invisible,
la natura pinta ametllers ballant,
goig del moviment albirat
des de la quietud d'una finestra,
com un escenari suggerent
tot pren la mesura d'una dança,
una representació digna dels dits
de Van Gogh o els batecs de Wagner,
xiula una màgia, es mou un llençol,
creua un cartró convertit en vianant, s'atura un esquirol, dança un estol d'ametllers que sense volar floreixen colors de núvols.
Des de rere uns miralls,
uns ulls inquiets semblen quiets
mentre beuen amb la mirada
el doll de moviments, de neguit i de banda sonora que du a la seva
Caixa de Pandora tota una obra escènica que cap altre tresor de la natura pot imitar.
Escric això a la flor d'un ametller.
Albert Guiu.
Soroll de vent, de pluja, de tormenta....manteta, sofa, roba còmoda, un(s) bon(s) llibre(s), una espelma, silenci, bona llum i un termo ben plé de té = Ideal! :-)
ResponEliminaEl vent, els ametllers...quin munt de sensacions...Davant de casa hi ha un bosc, que després del vendaval del mes passat ha deixat de ser aquell magnífic bosc. Curiosament el vent d'aquell vendaval no es va emportar els ametllers que hi ha davant de casa i penso...quina sort poder-los contemplar ara que ja han florit!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina