Pàgines

▼

27 de febrer 2009

Tornem-hi amb les baranes




Ja fa uns quants dies que jugo amb les baranes, amb la col.laboració improvisada de la Carme que un cop més em regala un dels seus dibuixos.
at

13 comentaris:

  1. rebaixes27 de febrer del 2009, a les 11:17

    No obro la barana, si és a molta altura... tinc vèrtìgen com el trapezista. No em passo de l'escló ample.Anton.

    ResponElimina
  2. Elfreelang27 de febrer del 2009, a les 11:25

    Les baranes d'un balcó són els murs de contenció del nostre vertigen. Ens permeten mirar i veure i alhora ens marquen una línia de ferro colat entre el nostre cos i la por del buit.

    ResponElimina
  3. zel27 de febrer del 2009, a les 11:52

    Mira que en tens d'humor... T'havies d'haver posat un nassiró vermell...

    ResponElimina
  4. Els del PiT27 de febrer del 2009, a les 15:04

    Caram Jesús!
    Ara una promo en vídeo tipus clip musical...
    (Pinta bé, he he he...)
    ;-)

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas27 de febrer del 2009, a les 17:57

    I jo que m'endarrereixo moooolt, però no pot ser! si tot just acabo de penjar la cinquena!

    Quina barana més estranya aquesta! Me'n vaig que tinc una feinada!

    ResponElimina
  6. Assumpta27 de febrer del 2009, a les 20:40

    M'ENCANTAAAAAAAAA!!!! :-)))

    Ho trobo un detall maquíssim, com un homenatge a la Carme que va fent els dibuixos (preciosos, per cert)

    I m'ha fet riure el 30 tatxat per un 40 :-))

    Et felicito!!

    ResponElimina
  7. Jesús M. Tibau27 de febrer del 2009, a les 20:58

    La Carme mereix un monument, tot i que ja el té, al nostre pensament

    ResponElimina
  8. Striper27 de febrer del 2009, a les 22:13

    Podries haver posat els cartells al deret estaven del reves.

    ResponElimina
  9. Margarida Aritzeta27 de febrer del 2009, a les 23:25

    És una peli de baix pressupost... mols adequada per als temps de crisi. Me'n ric de Hòlibut!

    ResponElimina
  10. Trini González Francisco28 de febrer del 2009, a les 11:29

    Que bo! Que bo! Que bo!!!
    T'ha quedat preciós!

    Ah! Voldria aprofitar per a dir que qui encara no s'ha comprat algun dels dos sedés de'n Jesús Fusté, no sap el que es perd! Són una meravella de poemes musicats i ben cantats!
    També voldria deixar un comentari per a Jesús Fusté, que sé que ens llegeix:
    Jesús, el primer disc m'encanta, però amb el segon dóna la impressió que cantis en absoluta exclusiva per aquell que t'escolta, tu, el piano, i el teu espectador. Una delícia del tot intimista. Felicitats per la teva feina i una abraçada!

    ResponElimina
  11. Cèlia28 de febrer del 2009, a les 22:04

    Sospito aniversari?

    ResponElimina
  12. Eva1 de març del 2009, a les 1:22

    Buenooo!!! Quin culebron les vostres baranes! Per culpa vostra vaig mirant tots els balcons!jajaajjjaaaajjajajaj!!!

    ResponElimina
  13. MeiAlbiol3 de març del 2009, a les 12:31

    Què bo! Quina forma més original de fer una entrada sobre la barana :D

    M'encantat!

    ResponElimina