El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry ha estat des de fa molts anys un dels meus llibres de capçalera. No sé quants cops l'he llegit, però en cadascuna d'elles aconsegueix emocionar-me, i trobo més fragments i frases que vull subratllar, fins que, segurament, quedarà tot el llibre marcat amb llapis. És ben fàcil, només cal obrir-lo a l'atzar i deixar-se impregnar de tendresa. Les relectures d'El petit príncep són terapèutiques, necessàries, càlides, i és un plaer retrobar-se amb vanitoses roses de quatre espines, amb corders, amb guineus que es volen deixar domesticar, amb temibles boababs, amb volcans que cal netejar, amb boes que mengen elefants, amb estrelles que ens somriuen...
Us deixo només amb alguns dels molts fragments que podria recomanar:
"Totes les persones grans han estat infants abans (però poques ho recorden)".
"Em sentia tan maldestre. No sabia com arribar a ell, on trobar-lo... És tan misteriós el país de les llàgrimes!"
"Si aconsegueixes jutjar-te bé a tu mateix, ets un verdader savi."
."-Per què vens això (píndoles per a treure la set)?- va dir el petit príncep.
- És una gran economia de temps- va dir el mercader-.Els experts han fet els càlculs. S'estalvien 53 minuts per setmana.
- I què es fa amb 53 minuts?
- Es fa el que es vol...
- Jo -va dir el petit príncep- si tingués 53 minuts per a gastar, caminaria suaument cap a una font."
."El que embelleix un desert, és que amaga un pou a qualsevol lloc."
L'any passat vaig veure un muntatge, al Planetari de Berlin, basat en la història d'aquest llibre que a mi també em fascina. El muntatge era bestial: un narrador n'anava explicant les històries mentre els planetes i personatges es passejaven per damunt dels nostres caps. Va ser fascinant.
ResponEliminaUna meravella de llibre!
ResponEliminaBon diumenge!
Ostres, Jesús, espero que això sigui una resposta al meu allau d'avui, si no, començaré a creure en la dimensió desconeguda!
ResponEliminaRealment no és un llibre per a una sola lectura :)
ResponEliminaCada any el llegeixo... i continua deixant-me sense paraules... És un llibre imprescindible per a mi, tant que el col·lecciono en diferents llengües, m'encanta!
ResponEliminaEl vaig llegir fa molts anys i el vull rellegir. Tu me n'has fet venir ganes.
ResponEliminaPotser tens raó amb que s'ha de rellegir de tant en tant. Quan veig algú que en parla i que en cita fragments veig que el cop que el vaig llegir no ho vaig fer amb prou profunditat, i amb els ulls que calia. Just el contrari del que el petit príncep em diria.
ResponEliminaM'encanta el diàleg dels 53 minuts!
Es tota una maravella , un clasic, una escola de la vida.
ResponEliminaHola! El petit príncep és un dels meus llibres pendents! I tant que sí.
ResponEliminaSalutacions ben cordials.
És també un dels meus llibres predilectes, i el col·lecciono en tantes llengües com puc (el darrer exemplar de la col·lecció és en nepalès. Ell o el seu autor han estat "protagonistes" d'algunes entrades del meu bloc (la darrera, sobre la relació de Saint-Exupery amb l'Alguer, on va passar les darreres setmanes de la seva vida).
ResponEliminaFa uns mesos vaig fer-me sòcia de l'Associació "El Petit Príncep" de Catalunya (no deu ser molt nombrosa, perquè jo tinc el núm. 10 de sòcia). Podeu veure el web d'aquesta associació a:
http://www.elpetitprincep.org/
És la meva Biblia.
ResponEliminaLa última vegada que el vaig re-llegir va ser aproximadament el passat mes de novembre (i també en vaig fer un post, je,je).
ResponEliminaÉs bo de tant en tant de tornar a treure-li la pols, encara que en aquest cas, no li dona massa temps. Ja he perdut el compte de les vegades i en cadascuna d'elles n'estrec alguna cosa.
Gràcies per recordar-nos-el, Jesús!
;)
Una gran recomanació!
ResponEliminaJesús jo també me l'he llegit un munt de vegades...en castellà, en català i amb ajuda del diccionari també en francès i a més també l'he regalat molt. M'emociona sempre que el torno a rellegir.
ResponEliminaÉs un dels meus llibres preferits...
ResponEliminaEl llegeix sovint als infants i mai es cansen d´escoltar...
Sempre hi trobem una cosa nova...
Dolors