I podeu llegir aquí mateix altres textos enviats:
.
Nostàlgia
Si alguna cosa ens fa adonar que el pas del temps és inexorable, és la nostàlgia. Un sentiment agredolç que, sovint, ens transporta a la infantesa. Recordo haver llegit el meu primer llibre assegut dalt d’un arbre. Més o menys tal i com ens mostra el dibuix del joc literari. Es deia “Tom Playfair” i narrava la història d’un xiquet internat en un col·legi religiós. La noia del dibuix es troba còmodament asseguda. Jo tinc la sensació de que la meua postura era un xic més complicada, però de cap manera incòmoda. El que realment m’incomodava era quan em posaven la roba de mudar i havia d’assistir a aquells actes d’obligat compliment sota la pressió de cometre un pecat mortal que més tard i de genolls havia de confessar.
Autor: Josep Cid
.
Aquesta olor de terra humida sempre em recorda la meva infantesa, aquella tarde en la que vaig descobrir que es podien viure moltes vides a través dels llibres, era primavera i portava ja alguns dies plovent, jo estava a casa els meus iaios i no podia sortir a jugar al jardí, eren uns dies avorridíssims, ja havíem fet titelles amb cartró, pastissos i galletes per a un regiment, quan de sobte el meu iaio em va dir:
I perquè no lliges un llibre?
Un llibre? vaig pensar i que n’he de fer jo d’un llibre.
Llavors em va portar a un petit trasteret que tenien a casa, típic de les cases velles de poble, i d’entre la pols i els anys va treure una capsa plena de novel·les infantils, com no sabia quina tria vaig agafar la primera de la pila “Mobi Dick”, amb enorme sorpresa vaig veure que havia deixat de ploure, i vaig pensar en sortir a jugar al jardí, però vaig preferir sortir a llegir, em vaig seure dalt d’un arbre vaig respirar profundament abans de començar amb la novel·la i vaig sentir una olor de terra humida que m’acompanyaria de per vida.
Autora: Neus Chavarria
.
Aquesta olor de terra humida sempre em recorda la meva infantesa, aquella tarde en la que vaig descobrir que es podien viure moltes vides a través dels llibres, era primavera i portava ja alguns dies plovent, jo estava a casa els meus iaios i no podia sortir a jugar al jardí, eren uns dies avorridíssims, ja havíem fet titelles amb cartró, pastissos i galletes per a un regiment, quan de sobte el meu iaio em va dir:
I perquè no lliges un llibre?
Un llibre? vaig pensar i que n’he de fer jo d’un llibre.
Llavors em va portar a un petit trasteret que tenien a casa, típic de les cases velles de poble, i d’entre la pols i els anys va treure una capsa plena de novel·les infantils, com no sabia quina tria vaig agafar la primera de la pila “Mobi Dick”, amb enorme sorpresa vaig veure que havia deixat de ploure, i vaig pensar en sortir a jugar al jardí, però vaig preferir sortir a llegir, em vaig seure dalt d’un arbre vaig respirar profundament abans de començar amb la novel·la i vaig sentir una olor de terra humida que m’acompanyaria de per vida.
Autora: Neus Chavarria
.
VOLER SABER...
Com més llegia, més creixia a l’arbre. Estava devorant gairebé un llibre per dia, intentant arribar fins on podia per conèixer tot allò que li creava dubtes. Volia saber totes les respostes. Hi havia d’haver alguna cosa més. Llegeix, llegeix, li havien dit.
Passava pagina rere pagina. Més, més, necessitava més. L’arbre ja tocava els núvols. Ja no veia ni la seva casa ni la gent que havia deixat. Les respostes, les necessito – pensava ella. Com? Què? Per què?
Aviat ho comprendria tot. Ja consumia un llibre cada mitja hora, n'havia acabat desenes de milers. Ja li quedaven pocs llibres i l’altura de l’arbre era vertiginosa. Ja no veia ni sentia res d’allí baix. Per això, la sorpresa li va tallar l’alè quan de sobte l’arbre va començar a tremolar i dos minuts més tard va caure a terra amb una força brutal gràcies al pes del coneixement. Ni va poder sentir els treballadors parlant.
- Sí, l’hem de tallar, el necessiten pel paper. Sembla que hi ha algú que està acabant amb tots els llibres del món i no donem abast.
Com més llegia, més creixia a l’arbre. Estava devorant gairebé un llibre per dia, intentant arribar fins on podia per conèixer tot allò que li creava dubtes. Volia saber totes les respostes. Hi havia d’haver alguna cosa més. Llegeix, llegeix, li havien dit.
Passava pagina rere pagina. Més, més, necessitava més. L’arbre ja tocava els núvols. Ja no veia ni la seva casa ni la gent que havia deixat. Les respostes, les necessito – pensava ella. Com? Què? Per què?
Aviat ho comprendria tot. Ja consumia un llibre cada mitja hora, n'havia acabat desenes de milers. Ja li quedaven pocs llibres i l’altura de l’arbre era vertiginosa. Ja no veia ni sentia res d’allí baix. Per això, la sorpresa li va tallar l’alè quan de sobte l’arbre va començar a tremolar i dos minuts més tard va caure a terra amb una força brutal gràcies al pes del coneixement. Ni va poder sentir els treballadors parlant.
- Sí, l’hem de tallar, el necessiten pel paper. Sembla que hi ha algú que està acabant amb tots els llibres del món i no donem abast.
Autor: Brian Cutts
.
Estimada Anna:
El llibreter em va assegurar que t’entusiasmaria! Per cert, quan va saber que et deies Anna com la protagonista (suposo), no va voler que li pagués!
Un pató!
Davant meu tenia el llibre, es titulava: Anna: sóc la teva veu interior.
El vaig obrir per la primera pàgina:
“Anna tu pertanys a aquest llibre de la mateixa manera que jo ara et pertanyo a tu.
Confia en mi. Tanca els ulls i comença a llegir”.
Evidentment vaig girar la pàgina amb els ulls oberts com em deia la raó, però, el llibre estava en blanc! Curiosament, tot el llibre estava en blanc! Això segur que era un error d’edició. Ningú se’n havia adonat! em vaig enfurismar una bestialitat!. Havia tardat mitja hora a pujar a l’arbre i ara no m’havia servit de res tant d’esforç! Ja a punt de fer un salt mortal cap a terra vaig pensar que per provar no es perdia res, així que vaig tornar a endarrere, vaig tancar els ulls i ... després de girar pàgina, malgrat continuava amb els ulls tancats, davant meu tot eren paraules, frases, paràgrafs! Era increïble! Em vaig concentrar tant com vaig poder:
“Ja creia que cauries amb l’ensurt! Vols dir que no estaràs més segura amb el cul a terra? au, baixa de la branca!”
Déu meu! EL LLIBRE TENIA ULLS!!!!!
El llibreter em va assegurar que t’entusiasmaria! Per cert, quan va saber que et deies Anna com la protagonista (suposo), no va voler que li pagués!
Un pató!
Davant meu tenia el llibre, es titulava: Anna: sóc la teva veu interior.
El vaig obrir per la primera pàgina:
“Anna tu pertanys a aquest llibre de la mateixa manera que jo ara et pertanyo a tu.
Confia en mi. Tanca els ulls i comença a llegir”.
Evidentment vaig girar la pàgina amb els ulls oberts com em deia la raó, però, el llibre estava en blanc! Curiosament, tot el llibre estava en blanc! Això segur que era un error d’edició. Ningú se’n havia adonat! em vaig enfurismar una bestialitat!. Havia tardat mitja hora a pujar a l’arbre i ara no m’havia servit de res tant d’esforç! Ja a punt de fer un salt mortal cap a terra vaig pensar que per provar no es perdia res, així que vaig tornar a endarrere, vaig tancar els ulls i ... després de girar pàgina, malgrat continuava amb els ulls tancats, davant meu tot eren paraules, frases, paràgrafs! Era increïble! Em vaig concentrar tant com vaig poder:
“Ja creia que cauries amb l’ensurt! Vols dir que no estaràs més segura amb el cul a terra? au, baixa de la branca!”
Déu meu! EL LLIBRE TENIA ULLS!!!!!
Autora: Maria Brufau
.
La seua realitat era una altra, incompresa per sos pares, cada volta que errava quan parava taula o feia l'escurada, son pare li posava el pitjor dels càstigs: "hui no hi ha llibres", però Triskell tenia un bon amagatall on llegia novel·les fantàstiques, on el seu món en blanc i negre es transformava en un altre ben acolorit. Malauradament, un dia de tardor, crec que va ser un set d'octubre, el cruel pare va torbar a Triskell defugint del seu castic, la nova pena fou desmesurada, en un atac de còlera, anà a la seua cambra, agafà la seua col·lecció de llibres i els cremà en una improvisada foguera amb les restes de poda del jardí. Eixe dia nasqué una escriptora.
Autor: Edmundo Martín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada