"L’armari és de fusta massissa de pi, amb motllures arrodonides, que el fan acollidor i càlid; però ningú voldria passar-s’hi anys sencers sense sortir-ne, i menys encara si ets un vestit de nit, escotat i blau turquesa. El penjador és còmode, i sota la funda de plàstic que l’envolta no hi entra la pols, ni les emocions tampoc. Potser molts pagarien per trobar-se en una situació així de confortable i segura, però un vestit com aquest, no, mai de la vida."
Fragment del conte "El vestit", inclòs a El vertigen del trapezista.
Esta be aixo de recordar fragmnts.
ResponEliminaPreciós fragment! I moltes felicitats, les notícies volen pel món dels blocs! Disfruta del petit :)
ResponEliminaEm va encantar aquest conte... Quina mala sort de vestit!
ResponEliminaSi passes per casa hi trobaràs un regal! :)
m'ha encantat aquest fragment, hi ha molts vestits podrint-se en l'armari, però lo excepcional es que algu se'n adoni.
ResponElimina:)
Ai si parlessin els vestits!! Quantes històries han viscut embolcallant els seus propietaris.
ResponEliminaM'ha agradat aquest fragment.
Una abraçada