Gràcies a la Joana per aquest regal perfumat, i a totes les mostres de felicitació que he rebut aquests dos dies, on l'alegria es dibuixava al nostre rostre, com ho demostra un correu que m'ha enviat un company de feina, després d'haver visitat un moment aquest matí l'Ajuntament, i que reprodueixo parcialment: "Avui a l'ajuntament (igual és que veig coses que no veuen els altres), et mirava i tenies la pell d'un LACTANT.
Quina paraula més bonica; lactant és com una bossa oberta a rebre-ho tot."
I el regal del blocaire Anton.
I el dibuix de la barana perfumada de la blocaire Carme, amb versos inclosos.
I la Carme Pla li desitja un viatge ben llarg.
I una blocaire molt casolana també li desitja felicitat.
No sé encara fins a quin grau afectarà tot això a la vida del blog que, de moment, continua ferma gràcies als posts que ja tenia programats. Disposaré de menys temps; però serà més intens.
Un petó a tothom i gràcies als cibertiets i cibertietes, com diu l'Allau.
I si tens menys temps t'asseguro que tots esperarem els posts nous amb un somriure als llavis i sense mirar pas el rellotge ni el calendari, perquè sabem que "el primer és el primer" :-))
ResponEliminaSegur que faràs el mateix i més, car en tot plegat hi té molt pes l'entusiasme vital i aquest augmentarà.
ResponEliminaNe nou felicitats al LACTANT i no cal dir als LACTANTS... Ho he volgut repetir per l'oportunitat.. També a la Maite i al nadó fem-li una carantonya com aquesta preciositat de paraula. Que no és una petita felicitat, sinò una IMMENSA... aNTON.
ResponEliminaJo crec que no al petit no li mancaran regals.
ResponEliminaMoltes felicitats i vejam si ens el presenteu en Marc ben aviat.
ResponElimina¡Moltíssimes felicitats!
ResponEliminaAixò de ser cibertieta és molt emocionant!
Així ja podem esperar, i tant, amb l'emoció i el somriure, aquí estarem el temps que calgui, no en tinguis cap dubte.
Molts petonets per als tres