"No sé quan vaig perdre el control, ni com els mes peus perderen el tacte de la roca. Sols recordo la sensació de cavalcar en el buit i el no-so del trot d’un cavall, allunyant de mi la seva amazona. Ella, com sentint-se alliberada, s’acomiadava amb un somriure, i els seus ulls s’anaren fent petits en la distància, fins perdre’s rera un núvol per sempre.".
Fragment del conte Abd-al-Azia, inclòs al meu primer llibre Tens un racó dalt del món. Ja he parlat abans de la llegenda del salt dela reina mora, i trobareu més informació a la pàgina que hi dedica cornudellaweb .
.
Gràcies a Araceli Merino per la cessió de la foto. Al seu blog la podeu veure amb més detall.
M'encata Siurana!
ResponEliminaA l'altre punta del poble hi ha una posta de sol magnífica. Hi vaig ser una vegada asseguda damunt d'una roca que sortia, a l'aire, i va ser espectacular.
uns amics ens van portar a aquest lloc tan magnific (i ens van explicar la llegenda del salt) fa un parell d'anys - es impressionant!
ResponEliminaUn lloc molt , bonic , jo no he llegit el teu primer llibre potser que ho faci.
ResponEliminaUn privilegi aquesta combinació d'imatge i paraules. Posa la pell de gallina.
ResponEliminaEl lloc és preciós, sense cap mena de dubte
Vertigen. El paisatge promet, però amb les alçades no puc i la llegenda m'ho confirma...
ResponElimina...m'agrada aquest concepte del "no-so"...
ResponEliminaSalutacions,
S.
Quina imatge de vertigen!
ResponEliminaNo el conec, però es veu preciós i els mots li encimbellen la bellesa. Quants racons tenim al llarg dels Països Catalans que encara ens són desconeguts.
ResponEliminaSalut i Terra des del sud.
Una foto bonica i unes paraules precioses!
ResponEliminaés un bonic relat
ResponEliminaUn lloc amb molta màgia, això segur! De joveneta m'encantava anar a passar alguns dies al refugi...
ResponEliminaJesús Ma.
ResponEliminaEncantada de poder ilustrar les teves paraules amb una foto meva. Això em converteix en una espectadora d'excepció... de la bellesa de Siurana i de la força del teu relat.