Pàgines

▼

23 de juny 2009

Plegar els llençols


Relliscar no és caure,
ni la nit morir.
Plegar els llençols, una excusa
per tocar-nos els dits.

.

Fragment de A la barana dels teus dits.
at

10 comentaris:

  1. Judit23 de juny del 2009, a les 13:13

    Preciós :)

    ResponElimina
  2. Thera23 de juny del 2009, a les 13:51

    Jo també ho he pensat... preciós. De fet m'agrada molt plegar els llençols amb ell... és també un acte de comunicació doncs...

    ResponElimina
  3. novesflors23 de juny del 2009, a les 13:57

    Molt delicat.

    ResponElimina
  4. Frannia23 de juny del 2009, a les 18:54

    Preciós! Saps que, quan era petita, m'encantava ajudar a mumare a plegar-los precisament per això?

    ResponElimina
  5. L'illa dels monstres23 de juny del 2009, a les 19:27

    Sóc l'únic al que li fa mandra plegar llençols??

    ResponElimina
  6. the silver blue sea23 de juny del 2009, a les 19:29

    Feliç solstici, Jesús.

    ResponElimina
  7. Striper23 de juny del 2009, a les 20:35

    Precios!!! Bona revetlla!!

    ResponElimina
  8. Carme Rosanas23 de juny del 2009, a les 20:49

    Jo tinc mandra de plegar llençols perquè habitualment els plego sola. ;) El teu poema dóna una altra visió de la feina.

    ResponElimina
  9. rebaixes23 de juny del 2009, a les 22:47

    Fora del llit també ocasionen xispes amoroses. Anton.

    ResponElimina
  10. Mortadel.la casolana24 de juny del 2009, a les 13:54

    Que bonic! ostres noi!

    ResponElimina