Pàgines

▼

13 de juliol 2009

Pedrís de la vida


Pedrís de la vida
al teu sol m’escalfo,
sense senyals de fatiga
m’assec
a escoltar el cant de les hores.
.
at

3 comentaris:

  1. Carme Rosanas13 de juliol del 2009, a les 16:15

    Preciós, com tots els altres!

    ResponElimina
  2. Deric13 de juliol del 2009, a les 16:23

    m'imagino sentat al pedrís mirant com s'ecola la vida pel carrer...
    Un poema molt suggeridor

    ResponElimina
  3. assumpta13 de juliol del 2009, a les 18:19

    Molt i molt maco!
    A veure si entro a cal Viladrich...

    Quan sóc de vacances, m'hi estic asseguda força hores escontant el cant de les hores...

    ;)

    ResponElimina