Pàgines

29 d’agost 2009

El nom de la rosa

Quants henm somiat en descobrir biblioteques així? Un dels moments inoblidables de El nom de la rosa.

11 comentaris:

  1. Ostres sí! Aquesta biblioteca és l'enveja de tots els que ens agraden els llibres.

    Fins aviat

    ResponElimina
  2. El meu somni sempre ha estat dominar les llegües mortes per poder llegir de “tu a tu” els clàssics, crec que amb tanta traducció s’ha perdut molt concepte per el camí

    ResponElimina
  3. Un llibre extraordinari que vaig trigar molt a llegir perquè mai no em refio dels "bestsellers" i perquè volia llegir-lo en versió original. (Potser algun dia també em decideixi a llegir els bestsellers de Larsson, tot i que hauran de ser traduïts.)

    ResponElimina
  4. Una de les poques vegades que pel·lícula i llibre van del bracet. Sortosament a la pel·lícula s'obvien totes les llargues referències erudites sobre les heretgies, només aptes per a ser digerides a poc a poc, en la lectura :)

    ResponElimina
  5. Ostres sí! Jo també ho he somiat^-^

    ResponElimina
  6. Un llibre magnífic... i una biblioteca arravatadora. Si hi sec, no m'aixeco.

    ResponElimina
  7. Jo!!! Però em quedo amb la imatge que em va deixar el llibre, quan el vaig devorar... Imaginació al poder...

    ResponElimina
  8. a mi em deixen en una biblioteca així, i no em treuen d'allí ni amb aigua calenta...

    ResponElimina
  9. Un gran llibre. Una gran història.Una gran pel·lícula i una gran biblioteca que ja forma part de l'imaginari de molts.

    ResponElimina