Quants henm somiat en descobrir biblioteques així? Un dels moments inoblidables de El nom de la rosa.
el final d'una memòria
Fa 2 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
11 comentaris:
Ostres sí! Aquesta biblioteca és l'enveja de tots els que ens agraden els llibres.
Fins aviat
El meu somni sempre ha estat dominar les llegües mortes per poder llegir de “tu a tu” els clàssics, crec que amb tanta traducció s’ha perdut molt concepte per el camí
Un llibre extraordinari que vaig trigar molt a llegir perquè mai no em refio dels "bestsellers" i perquè volia llegir-lo en versió original. (Potser algun dia també em decideixi a llegir els bestsellers de Larsson, tot i que hauran de ser traduïts.)
Una de les poques vegades que pel·lícula i llibre van del bracet. Sortosament a la pel·lícula s'obvien totes les llargues referències erudites sobre les heretgies, només aptes per a ser digerides a poc a poc, en la lectura :)
Ostres sí! Jo també ho he somiat^-^
Un llibre magnífic... i una biblioteca arravatadora. Si hi sec, no m'aixeco.
Jo!!! Però em quedo amb la imatge que em va deixar el llibre, quan el vaig devorar... Imaginació al poder...
Jo encara somio..
Gran pel.lícula i gran llibre!!!
a mi em deixen en una biblioteca així, i no em treuen d'allí ni amb aigua calenta...
Un gran llibre. Una gran història.Una gran pel·lícula i una gran biblioteca que ja forma part de l'imaginari de molts.
Publica un comentari a l'entrada