En un article al suplement del diumenge de La Vanguardia, l'escriptor gallec Suso de Toro diu:
"Llegim d'un en un, quan llegeixes estàs sol. Llegir ens fa únics."
el final d'una memòria
Fa 3 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Doncs ho sento, però quan jo llegeixo, per sola que estigui mai m'hi trobo. No et passa que sents la veu del que l'ha escrit? A mi sempre em passa. No sento la meva veu interior, mai, sento la seva. Com si m'ho estiguèssin esplicant en viu i en directe.
Llegir és fantàstic!!! Trobo que és la millor manera de desconnectar de la realitat!!!
Salut!!!
Jo també discrepo: llegir és un acte multitudinari que es fa en la intimitat. Quan entres en un llibre comparteixes una sèrie de sensacions amb tots els lectors passats, presents i futurs. Jo ho veig més com una gran comunió en diferit.
Doncs jo sí que trobo que és una activitat en solitari. Perquè, finalment, és un mateix qui processa a la seva manera tot allò que llegeix. Ho subjectivitzem tot i establim un lligam únic amb la lectura. I cadascú experimenta sensacions i pensaments diferents.
Vaja, anava a dir que lamentava contradir Del Toro, però ja veig que no són precisament l'únic!
aquest si que es unic jajaja
Cada lector té la seva idea del què representa la lectura. Els lectors poden optar a llegir sols, o compartir el què llegeixen. Els blogs ajuden a compartir aquestes lectures.
Salutacions ben cordials.
No només quan llegint: SEMPRE, estén a soles.
Estic d'acord. Fa poc vaig llegir un articñe a Diari de Girona parlant de la soletat del lector.
És una cativitat solitària i íntima de tu i el llibre!
M'apunto al club de la Mortadel·la:
"No et passa que sents la veu del que l'ha escrit?" Doncs sí, i tant! És el que m'agrada més de llegir. Em sento molt acompanyada. Al mateix temps vull reivindicar els clubs de lectura, que també és una manera de compartir la lectura i de fer-ne una interpretació.
Publica un comentari a l'entrada