Seda és un conte disfressat de novel·la, o una novel·la disfressada de conte, amb què Alessandro Baricco ha aconseguit un gran èxit internacional des de 1996. El relat narra la història d'Hervé Jancour i els seus viatges al Japó per comprar ous de cucs de seda de qualitat. A casa deixarà la seva dona, i al Japó trobarà una jove de la qual també s'enamorarà; o potser només de la idea d'aquesta jove. Entre dubtes transcorrerà la seva història, narrada de forma poètica i amb cert to oriental, muinimalista, amb capítols brevíssims que ens faran llegir l'obra gairebé d'un cop. La seva dona serà qui desfaci el nus de tanta indecisió.Com diu al llibre, Hervé "era un d'aquells homes que prefereixen assistir a la seva pròpia vida i consideren improcedent qualsevol aspiració a viure-la" i que és incapaç de prendre les regnes per conduir-la definitivament.
"Va entrar al poble a peu, comptatn els passos, perquè cadascun tingués el seu nom, i per a no oblidar-los mai més."
"Plovia la seva vida, davant dels ulls, espectacle quiet."
"Tenia els llavis entretancats, semblaven la prehistòria d'un somriure."
12 comentaris:
Un llibre fantàstic on els sentiments naden constantment sense que l'autor els pose nom. és una història sobre l'amor amb un gran entramat de silencis i pasions sempre a punt d'explotar. No el coneixia fins que aquesta novel·la el va convertir en un fenomen literari a nivell mundial.
Fa molts anys que el vaig llegir i em va colpir la seva bellesa tant de forma com de contingut. He vist la pel·licula que no està malament però crec que no reflecteix el mateix que el llibre, és més carnal.
El vaig descobrir ja fa molts anys, igual que a l'autor. Ells d'aquells autors que crec que sap arribar fins més endins dels seus personatges. Jo l'he llegit moltes vegades ja, i me'l vaig comprar per poder fer-ho de tant en tant. El recomano molt també.
M'encanta Alessandro Baricco. El primer que vaig llegir d'ell va ser "Novecento". Després varen venir "Oceà" i "Sense sang". També he llegit "Seda" És un dels que m'han agradat més.
Jo també el vaig llegir fa molts anys i em semblar una història plena de detalls i de sensualitat. Em va agradar molt!
N'havia sentit parlar però no l'havia llegit. Puc afirmar / comfirmar, que Bajoqueta el recomana "personalment". Va ser gràcies a ella que aquest llibre va arribar a les meves mans.
Em va emocionar, enternir, estremer...
Realment un petit tresor de literatura que cal anar assaborint glopet a glopet, per tal de poder obtenir tots els matissos.
assumpta, és cert! ja no m'en recordava jajaja. Quan estavem amb l'altra Assumpta triant els llibres per al concurs jo vaig buscar este en seguida. M'alegro que t'agradés esta bonica història :)
Je,je, "esta memòria" Bajoqueta!
Gràcies de nou!
Tot un encert, ara també el recomano i n'he regalat dos (de moment). ;)
Una petita perla per llegir i rellegir i per regalar!
Jo també fa anys que el vaig llegir i no em va deixar gens indiferent... quina sensibilitat més ben portada!
La novel·la no l'he llegida, però la pel·lícula no em va acabar de convèncer. Té molt bona fotografia i vol establir un ritme poètic que solament aconsegueix a glopades. Hi ha situacions psicològiques dels personatges que apareixen apressades i resulten poc creïbles. Com ara, i parle des de la memòria perquè ja fa temps que la vaig veure, quan al final el protagonista té un canvi sobtat i demostra un gran amor per l'esposa.
Salut i Terra
També el vaig llegir fa anys. Personalment un dels llibres més ben conseguits de Baricco: breu, bell, intens i ben escrit.
Publica un comentari a l'entrada