Monty Pyton, quin gran grup. Us recomano que busqueu fragments de la seva sèrie, com ara aquest:
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
7 comentaris:
Són els millors, els namberguans forever! :) Si trobes el gag del quiròfan amb la màquina que fa "ping" t'ho agraïria fins a l'infinit i més enllà :)
Mira que fa temps d'aquest grup (anys 70s ?) i encara avui em parteixo de riure, tot i ser de generacions diferents i haver-los descobert molts anys després. Feien un humor que no entén de modes ni de generacions.
Com m´agraden! Fa poquet he pogut gaudir del seu llibre, l´Autobiografia, i no he pogut parar de riure. Bé com amb la sèrie i les seves pel·lícules, The Meaning of Life és per a mi la millor.
Sí, Asimetrich, són dels 70, com a mínim el Flying Circus
Clidice, la màquina que fa 'ping' és un esqueix de "The meaning of life" (El sentit de la vida).
Són els meus ídols, m'encanta el de el papa i Leonardo, el d'una volta ciclista protagonitzada per pintors, el del partit de futbol amb filòsofs, i el de "Acarícieme las nalgas" que va d'un diccionari ple de grolleries és una canya.l...
Gràcies Silvia, en Té la mà Maria ja m'ha passat l'hipervincle :) no sé que faria sense la màquina que fa "ping" :P
Boníssims! I aquest fragment... genial.
Sempre és agradable retrobar-se amb els gags d'aquest grup.
El seu humor britànic encomana, gairebé sempre, un somriure quan no una riallada.
Són ideals par passar una bona estona desconnectant dels problemes quotidians. De totes formes, costa trobar escenes en català o subtitulades en català. És una llàstima.
En fí, si sabeu d'algun link on es puguin trobar, si us plau! digueu-me on les puc aconseguir.
Fins aviat,
Jordi.
Publica un comentari a l'entrada