La música inicial del show de la Pantera Rosa és una de les meves cançons preferides de tota la vida, i sempre que l'escolto m'eleva els ànims, m'engresca i em fa sentir optimista i alegre. I m'entren ganes de berenar pa amb xocolata, com quan era petit.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
9 comentaris:
Tatatatà- tatà- tatatatatatà- tatatataaaaa- tatatatatatatataaaaa (i segueix).
Era bona...
M'has fet venir ganes de comentar dues sintonies amb significat especial per a mi, i demà ho faré al meu blog, amb permís...
Tens molt bones idees.
Olga
Era genial sentar-te a vore los dibuixos, menjar lo berenar i no pensar en res més. Què feliços que erem!
A mi m'agradava molt el cotxe. :-)
La sintonia també era de les meves preferides, potser només superada per la cançó "Manà, Manà" dels Muppets (o Teleñecos com els coneixíem aleshores)
Hola Jesús, espero estiguis de vacances, tens el trucador que em vas enviar (en tinc encara un munt teus per posar, temps al temps), no saps la de trucadors que m'envia la gent, es una bogeria) al blog
una abraçada
the great pink panter!!! quins record!
mentre es carregava el vídeo pensava en la sintonia de la pel·lícula, i la sorpresa ha estat ben gran. No recordava gens aquesta sintonia. I si, a mi tb m'ha transportat a dissabte a la tarda de quan era petita.
Eii, aquesta sintonia sí que és única en molts sentits...suposo que per això ja la podem considerar tot un clàssic!
M'encanta :)
idèntiques sensacions a les teves jesús, però amb sols un matís: substituiria el pa amb xocolata per un bony, bucanero o tigretón. :)
Publica un comentari a l'entrada