El meu relat de la jornada serà subjectiu, insuficient i emotiu, però procuraré afegir al final enllaços a altres comentaris més ben documentats que trobi a la xarxa.
La Jornada comença a les 09.30, quan em trobo a Tortosa amb Tomàs Camacho i Josep Igual. Junts emprenem el camí "guiats" per la veu femenina d'un GPS a qui no fem cas. Divaguem sobre l'invent d'un GPS literari que marqués la direcció correcta per moure's pel món dels llibres, però dubtem que això sigui possible, ni tan sols necessari. Aturada pseudotècnica a Queretes. Saludem l'estàtua d'un torero i ens sentim ferits per dintre davant el monument a alguns caídos. Al cel, el pas de dos avions dibuixa una ics, com si ens situés al lloc correcte.
Arribem d'hora a Vall-de-roures, a l'univers literari de la llibreria Serret on ens esperen una pila de llibres per signar, avui de dos en dos, i comencem una roda aparentment caòtica. Escriptors, escriptores i acompanyants s'acumulen dins i fora de l'establiment i l'Octavi es mou com ningú en aquest hàbitat. No falla, posiblement, la clienta més fidel, l'Ana Maria, que em sembla que ha comprat tots els nostres llibres.
Foto de grup a la porta de la llibreria davant de 5 o 6 càmeres digitals i, en caravana de cotxes, cap a Fondespala. Dinar de Germanor literària. Els actes de la tarda comencen amb cert retard, però la benaurança de l'estiu ens ho fa prendre amb tranquil·litat. L'alcaldessa ens dóna la benvinguda. La Pepa Nogués ho dirigeix tot amb un somriure a la boca; l'Octavi es nota que xala. En acabar, pugem en cadena humana les cadires fins a la sala d'actes, cosa que ens fa adonar físicament que érem una bona colla.
Ara toca desplaçar-nos cap a l'ermita de Sant Miquel, on segurament compartim els moments més acollidors, a l'ombra dels xiprers i a recer de l'edifici que ens acull.
Després d'un berenar tornem al poble per a realitzar la resta de presentacions.
Es fa tard, tenim més d'una hora de camí i decidim marxar. Josep Igual puja al cotxe de Maria Josep Margaleg, perquè no viatgi sola. Amb Tomàs Camacho revivim la Jornada i reflexionem sobre les dureses i compensacions de lluitar per difondre la cultura. El GPS s'entossudeix en enviar-nos per Prat del Comte; l'apaguem. La nit cau, tot s'enfosqueix. No es distingeix el perfil dels Ports ni dels camps de vinya. La carretera podria dur a qualsevol lloc, com ha de ser, com la vida.
Segons el Europa Press, he canviat una u per una o, he canviat de sexe i sóc aragonesa.
Galeria de fotos de Tomàs Camacho.
Blog de la Fira Literària Joan Cid i Mulet
Blog de La comedianta tortosina
Estic segur que va ser una jornada molt plena, Recorda a totes i a tots.
ResponElimina(Suposo que em vau dedicar lo llibre, no?)
Davant de tan bona crònica només em queda afegir uns complements:
ResponEliminahttp://picasaweb.google.es/tcamachomol/Vallderoures#
Clar el que retrata no és retratat. Per sort a la foto de la llibreria Serret surto com un sol, redó, màxim, pletòric, d'haver fet cap al club. Tot i que sol no sóc groc i entenc el groc del sol, i el roig.
Ja friso per llegir a Braulio Foz i per saber què hi ha de llegenda a "Los follets del Matarranya".
Estarà saturat el mercat del llibre col·lectiu?
Sorgirà algun grup musical que transporte una nova imatge de les terres de cruïlla?
En tot cas una circumstància agradable, un camí ple de frecs i coneixences.
Un paisatge vist des de la talaia de l'ermita de Sant Miquel, com si de "El diablo cojuelo" es tractés.
Un contrast: la plaça i el tendal, baix del tendal gent que xarrava i es divertia. A l'àtic o sobredosi o falta de brevetat (o potser cansament?)
Carai amb la Maria Tibao..., ja ho sap la família? :))
ResponEliminaLa llibreria Serret hauria de ser Patrimoni de la Humanitat... és com un oasi en terra erma!
ResponElimina