el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Sovint les coses que estan ordenades no estan de vacances... potser el seu repòs es troba entre feina i feina! I perquè trist?
ResponEliminaSalut!!!
La poca lluentor d'aquestes , fa pensar que fa molt de temps que estan de vacances ........potser la crisi?
ResponEliminaJo les treuria a totes del repòs. M'agrada veure-les vives!
ResponEliminaPrecisament ara, en vacances, és quan Vicenç fa servir més les eines: a la caseta de Mont-ral cada dia cal repassar els estralls del temps...
ResponEliminaOlga
Doncs, a mi, les eines ordenades, em donen un cert plaer o una felicitat petita... que boniques les trobo!
ResponEliminaJo penso com la Carme... m'agrada veure-les tan endreçadetes :-)
ResponElimina