Pàgines

18 d’agost 2009

Somio despert, en sóc conscient,



Somio despert, en sóc conscient,

però la bellesa del somni il·lumina els meus vespres.

.

Imatge cedida per Isaac Bosch.

15 comentaris:

  1. En somniar ho tenim tot, escoltem la pluja, el vent i deixem que la lluna ens conte tots el seus secrets. Sonmiar es un bell poema que com la lluna ens desvetla tot misteri o se l'engul ben endins.

    ResponElimina
  2. a mi m'agrada més somiar truites. la lluna és massa lluny.

    ResponElimina
  3. I el dia que no somiem ens falta alguna cosa,
    una que sempre està somiant desperta també.

    ResponElimina
  4. Si no somniem també quan estem desprets, és com si ja estiguéssim morts. Sense somnis, no hi ha anhels ni ganes de seguir vivint per a aconseguir-los.

    ResponElimina
  5. jo també sóc una somiadora, és inevitable en mi.

    Fa un temps que segueixo el bloc i m'encanta, salutacions a tothom.

    ResponElimina
  6. ilumina elts teus vespres i et fa imaginar a la teva ment nous horitzons, sense deixar la terra, vius el cel (a la terra).

    salut
    Joan

    ResponElimina
  7. Perseguir un somni.....qui no ho ha fet ?

    ResponElimina
  8. Afortunadament. No tant de que t'adonis, més de que somniis. Diuen que més que acomplir els somnis, l'important és tenir-los.

    ResponElimina
  9. La segona part "la bellesa del somni il·lumina els meus vespres" és molt bonica imolt important... somiar molts ho fem, però hi ha gent que es deixa il·luminar pels somnis i també n'hi ha que no. I aquests s'ho passen molt pitjor.

    ResponElimina
  10. Com a la Carme, m'ha encantat la darrera part: la bellesa dels somnis il·lumina els meus vespres

    ResponElimina
  11. Senyal que els somnis són plens de LLUM :)

    ResponElimina
  12. Et deixo l'enllaç de la meva participació al 121è oc literari :

    http://llddona.blogspot.com/2009/08/121e-joc-literari-j-m-tibau.html

    ResponElimina
  13. Somiar despert és una bona manera de desconectar que fem tot sovint...

    ResponElimina