el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Si te'n fas col·lecció, hauries de veure la que tenim a Mont-ral, de cares de pedra -ja en vaig posar una en un post-. Es troben per alguns camins i en dic animetes de pedra, perquè sempre tenen una mirada trista i demanen que les agafis. És el tipus de pedra especial del lloc.
És un ex-arbre que vaig veure a Les Planes de Son, a Son (Pallars Sobirà).
ResponEliminaIsabel
Si te'n fas col·lecció, hauries de veure la que tenim a Mont-ral, de cares de pedra -ja en vaig posar una en un post-.
ResponEliminaEs troben per alguns camins i en dic animetes de pedra, perquè sempre tenen una mirada trista i demanen que les agafis.
És el tipus de pedra especial del lloc.
M'encanta aquesta sèrie. És curiós la personalitat que agafen els objectes...
ResponEliminaEn aquesta ocasió jo diria que es una expressió de sorpresa.
genial! :) és ben bé com un còmic, seria un excel·lent protagonista d'un conte infantil :)
ResponEliminasi veuen la cara els de coorporación dermoestética segur que li proposen un estirament.
ResponEliminaJe, je, je té raó l'òscar, algun tractament hidratant si que necessitaria.
ResponEliminaTe la pell una mica seca.
ResponEliminaQue bona. Crec que tinc alguna cara per enviar-te. Buscaré.
ResponEliminacada dia estic m'agraden més aquestes cares, no has pensat mai a fer-ne una exposició (no virtual...)
ResponElimina