el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
comparteixo opinió. El pas del temps les erosiona de tal manera que les textures que es generen resulten precioses. Ara mateix, estic pensant amb les roques que voregen la costa de l'Estartit. Una abraçada!
Els brokers i els bancs, han fet de vent i pluja, per crear un forat a la bossa del diner, lamentablament molt més gran que aquest, i no està al nostre abast recollir el material sobrant per tapar els nostres propis forats. Molt bona imatge, sap greu espatllar-la.
comparteixo opinió. El pas del temps les erosiona de tal manera que les textures que es generen resulten precioses. Ara mateix, estic pensant amb les roques que voregen la costa de l'Estartit.
ResponEliminaUna abraçada!
Els brokers i els bancs, han fet de vent i pluja, per crear un forat a la bossa del diner, lamentablament molt més gran que aquest, i no està al nostre abast recollir el material sobrant per tapar els nostres propis forats.
ResponEliminaMolt bona imatge, sap greu espatllar-la.
una feblesa ben bonica.
ResponEliminaSe m'ha acudit llegint-te ik no sé si és ben cert:
ResponEliminaCom més forta és alguna cosa, més bonica és la seva feblesa.
Carmé hi sóc amb tu.
ResponEliminaI mes enigmatica.
ResponElimina