el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
aquetes cares no fan. algunes que és veuen en el dia a dia, més val allunyar-s'hi. Salut
aquestes cares no fan mal. Algunes que és veuen en el dia a dia, més val allunyar-s'hi. Millets, polítics i cia. Salut
Sembla que estigui trista. Una campana és un d’aquells objectes viscerals que, amb el seu so, tant poden fer plorar d’alegria com de tristesa.*Sànset*
una cara amb so! amb sons...maitines, i mort, i morts.
no sé que mira ni que l'espanta :)
Jo diria que està com mig espantada!! :-)
jo la veig trista, pobra campana....
Quin morro que te!!!!!
aquetes cares no fan. algunes que és veuen en el dia a dia, més val allunyar-s'hi. Salut
ResponEliminaaquestes cares no fan mal. Algunes que és veuen en el dia a dia, més val allunyar-s'hi. Millets, polítics i cia. Salut
ResponEliminaSembla que estigui trista. Una campana és un d’aquells objectes viscerals que, amb el seu so, tant poden fer plorar d’alegria com de tristesa.
ResponElimina*Sànset*
una cara amb so! amb sons...
ResponEliminamaitines, i mort, i morts.
no sé que mira ni que l'espanta :)
ResponEliminaJo diria que està com mig espantada!! :-)
ResponEliminajo la veig trista, pobra campana....
ResponEliminaQuin morro que te!!!!!
ResponElimina