Pàgines

▼

12 de novembre 2009

Microconte del fum que no se'n va

L’hivern és fred i la casa, pobra. Per a encendre el foc arrenca un a un, dolorosament, els fulls de la llibreta on desava els records. Mentre s’escalfa les mans comprova alleugerida com el fum no surt per la llar de foc i, tossut, envaeix tota la casa.
at

12 comentaris:

  1. Olga Xirinacs12 de novembre del 2009, a les 11:32

    M'agrada molt aquest microconte, Jesús, i s'adiu completament al mes de les ànimes que vivim: es resisteixen a marxar...

    ResponElimina
  2. IiX12 de novembre del 2009, a les 12:00

    Quin conté tan càlid malgrat parlar d'hivern!
    una abraçada,
    Ignasi

    ResponElimina
  3. IiX12 de novembre del 2009, a les 12:00

    No conté, volia dir conte! Perdó! ;-p

    ResponElimina
  4. Striper12 de novembre del 2009, a les 13:42

    Es dificil esvair els records....

    ResponElimina
  5. Minnie12 de novembre del 2009, a les 17:13

    Cremar els records i que al final ni t'escalfin ,quina llàstima!!

    ResponElimina
  6. novesflors12 de novembre del 2009, a les 19:17

    La companyia dels records (esdevinguts fum) malgrat la coentor als ulls. Commovedor.

    ResponElimina
  7. Anònim12 de novembre del 2009, a les 22:07

    m'encanta, no és un conte fred

    ResponElimina
  8. montblanquina12 de novembre del 2009, a les 22:18

    fantàstic!

    ResponElimina
  9. O.12 de novembre del 2009, a les 22:23

    Més curts, més curts...

    ResponElimina
  10. Carme Rosanas12 de novembre del 2009, a les 22:24

    Quina pena que em fa sentir... curt i trist.

    ResponElimina
  11. Rafel12 de novembre del 2009, a les 23:02

    Els records ens donen caliu. Molt ben trobat amb tan poques paraules.

    ResponElimina
  12. Helena Bonals15 de novembre del 2009, a les 15:48

    Cremar un llibre de records, com de poesies, és terrible. Alguna cosa es perd.

    ResponElimina