Lolita, de Vladimir Nabokov

Les adaptacions cinematogràfiques d'obres literàries fan de vegades que alguns lectors s'abstinguin de llegir l'original, pensant que amb la visió de la pel·lícula ja poden donar per coneguda la novel·la. Gran error.

S'han fet diverses versions a la pantalla de Lolita, de Vladimir Nabokov, però la que més recordo (tot i que fa temps que no l'he vist) és la de Stanley Kubrick (1962) amb James Mason com a protagonista. Ara, la lectura del llibre m'ha seduït i m'ha sorprès alhora. En el moment de la seva publicació, el llibre va crear molta polèmica, però avui en dia, 50 anys després, en una societat més susceptible i conscienciada en la defensa dels menors, possiblement encara en crearia més.

L'argument suposo que és conegut per tothom; la història de l'obsessió d'un home madur, Humbert Humbert, per una noieta de dotze anys, per una nimfeta, com ell les anomena. Mentre llegia la novel·la, en part em recordava el conte clàssic de la Caputxeta. En aquest cas, el llop Humbert, que sovint es descriu a si mateix com un monstre, està sovint en mans de la Caputxeta Lolita, i la seva obsessió el fica dins d'una tempesta sense terme mig, entre el plaer infinit i el desassossec.

Deixant de banda l'argument, la narració és exquisida, i a la contraportada de l'edició que he llegit descriu de forma perfecta el llibre com "una enlluernadora combinació de lirisme i d’ironia". Humbert, el protagonista, mostra sovint un despreci per la naturalesa humana, a qui tracta de vegades amb crueltat, o una indiferènca insuperable en el millor dels casos, a excepció de les seve nimfetes, que cerca amb golosia (per exemple, a la mare de la Lolita, amb qui es casa per tal de poder estar aprop de la xiqueta, la defineix com a mediocre, malaguanyada, foca maldestra, pobra criatura cepada i llefiscosa...). Els viatges que realitza per gran part dels Estats Units són l'excusa perfecta per fer un retrat de la seva societat. Mig segrestador, mig segrestat, la seva vida es troba atrapada entre l'infern i el cel, entre la bestialitat i la bellesa, i es comporta de vegades com un home, com un adolescent, com un reu.

Us deixo alguns petits fragments:

"El sol va fer la seva ronda habitual al voltant de la casa i la tarda va madurar en crepuscle."

"La seva autobiografia estava tan mancada d'interès com ho hauria estat la seva autòpsia."

Quan Humbert descriu la sensació en veure a Lolita després d'una separació diu: "i aquella impressió (un interval humà molt estret entre dos batecs de tigre)".

"Boires de tendresa cobrien muntanyes de desig".

"Les regions benignes i solemnes en què em bellugava eren el patrimoni dels poetes, no pas el terreny dels crims."

"La Lolita, barreja d'ingenuïtat i murrieria, d'encant i vulgaritat, d'humor negre i de joia rosada, quan volia es podia convertir en una nena exasperant."

Durant un càmping al bosc: "Sota la flassada que vaig estendre per a la Lo cruixien lleument les flors seques. Venus va passar."

I el fantàstic fragment final: "Penso en els bisons i els àngels, en el secret dels pigments perdurables, en els sonets profètics, en el refugi de l'art. I aquesta és l'única immortalitat que tu i jo podem compartir, Lolota meva."