el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
21 de novembre 2009
Voleu conèixer millor el Delta?
Si voleu conèixer una mica més el Delta de l'Ebre, us convido a veure el documental de Josep Juan Segarra, que aquest dimarts es va emetre al programa Taller.doc del canal 33. Més informació a la Marfanta
És un lloc que no conec, però mai no deixaré que es quede enbolcallat en un somni blanc. Tampoc no deixaré passar per alt els apunts d'Helena sobre els teus poemes. Són una meravella. Gràcies per aquest0s fantàstics regals
Recordo aquell programa del "Paisatge favorit de Catalunya" que va quedar finalista. Aquell dia, segurament, molta gent va conèixer un lloc que per a molts és desconegut.Per cert, la Costa Brava, al meu entendre no mereixia guanyar.
Vaig tenir el plaer de compartir classe amb el Josep Juan a la carrera. És un tio molt actiu en això dels documentals, es nota que ho viu. Gràcies per recuperar el vídeo, el dilluns només vaig poder enganxar el documental al final i em va fer ràbia. Quan tingui un moment me'l miraré
És un lloc al que mai he anat, però, sens dubte, tinc unes ganes inmenses d'assistir-hi. És a Catalunya i és un paisatge únic. No sabem la sort que tenim de poder tenir dintre les nostres fronteres una meravella com el Delta.
Poden haver llocs tan o més macos que el Delta (cosa que dubto), però hi ha un component de la bellesa que aquí es dona i no en altres llocs, la fragilitat.
Ara fa temps que no vaig per aquelles terres, però en tinc molt bons records. M'agrada el Delta en totes les èpoques de l'any. Al maig, quan l'arròs comença a brotar, la contemplació del paisatge és relaxant. I a l'hivern, els dies en què el sol no acaba de brillar amb tota la seva intensitat, és com tenir al davant un paisatge pintat amb aquarel·la o amb pastel.
Pots anar d'un poble a un altre passant per mil indrets diferents. És un plaer "perdre's" per aquelles carreteretes que són com camins d'un laberint. L'alçada gairebé nul·la sobre el nivell del mar fa que no perdis l'orientació i sempre puguis arribar on vols.
És cert que és un dels racons de la costa catalana potser menys freqüentats. Però en això rau també el seu atractiu. Gràcies pel regal del documental, que m'havia passat per alt.
És un lloc que no conec, però mai no deixaré que es quede enbolcallat en un somni blanc.
ResponEliminaTampoc no deixaré passar per alt els apunts d'Helena sobre els teus poemes. Són una meravella.
Gràcies per aquest0s fantàstics regals
Ho tindre en compte si no mes per gravar-ho.
ResponEliminaRecordo aquell programa del "Paisatge favorit de Catalunya" que va quedar finalista. Aquell dia, segurament, molta gent va conèixer un lloc que per a molts és desconegut.Per cert, la Costa Brava, al meu entendre no mereixia guanyar.
ResponEliminaVaig tenir el plaer de compartir classe amb el Josep Juan a la carrera. És un tio molt actiu en això dels documentals, es nota que ho viu. Gràcies per recuperar el vídeo, el dilluns només vaig poder enganxar el documental al final i em va fer ràbia. Quan tingui un moment me'l miraré
ResponEliminasalut!
És un lloc al que mai he anat, però, sens dubte, tinc unes ganes inmenses d'assistir-hi. És a Catalunya i és un paisatge únic. No sabem la sort que tenim de poder tenir dintre les nostres fronteres una meravella com el Delta.
ResponEliminaSalut!
Un lloc per passajar-hi a peu o amb bici...Hi tornaré!
ResponEliminaPoden haver llocs tan o més macos que el Delta (cosa que dubto), però hi ha un component de la bellesa que aquí es dona i no en altres llocs, la fragilitat.
ResponEliminaAra fa temps que no vaig per aquelles terres, però en tinc molt bons records. M'agrada el Delta en totes les èpoques de l'any. Al maig, quan l'arròs comença a brotar, la contemplació del paisatge és relaxant. I a l'hivern, els dies en què el sol no acaba de brillar amb tota la seva intensitat, és com tenir al davant un paisatge pintat amb aquarel·la o amb pastel.
ResponEliminaPots anar d'un poble a un altre passant per mil indrets diferents. És un plaer "perdre's" per aquelles carreteretes que són com camins d'un laberint. L'alçada gairebé nul·la sobre el nivell del mar fa que no perdis l'orientació i sempre puguis arribar on vols.
És cert que és un dels racons de la costa catalana potser menys freqüentats. Però en això rau també el seu atractiu. Gràcies pel regal del documental, que m'havia passat per alt.
Vaig estar-hi ha fa uns quants anys. Tinc pendent de tornar-hi.
ResponEliminaPrenc nota per a veure'l.
Merci per indicar-ho.