Fa una estona he sortit a fer uns encàrrecs i a pocs metres de distància he vist, passant en cotxe, dos escriptors: Vicent Pellicer i Manel Ollé. La salutació ha estat la mateixa, amb lleus moviments de mà i un somriure ple de complicitat i afecte. Avui, a aquesta trobada casual cal afegir-hi l'habitual tertúlia a la porta de l'Ajuntament amb Esteban Martín que ja està ultimant la seva nova novel·la (va per la pàgina 300, diu).
Tortosa és una ciutat petita, i sovint és més fàcil trobar escriptors i escriptores pel carrer que els seus llibres a determinades llibreries. Coses.
És un dels encants de viure en poblacions petites.
ResponEliminaDóna bones sensacions.. aquest post... clar que a mi no em passa gaire sovint.
ResponEliminadoncs mes llegir los i menys alternar , no et sembla ??
ResponEliminaNosaltres ens trobem actors, ahir Bruno Oro i altres dinant al centre de Reus.
ResponEliminaPer cert, jo encara menjo sovint palosantos, m'agradaven de petit...i ara també.
es una de las ventajes de viure en una ciutat petita tens les persones mes a prop.
ResponEliminaCada dia que passa, estic més content de viure en un poble. Una opció de vida que ho fa tot més proper.
ResponEliminaQuin luxe viure envoltat per tanta ment privilegiada contant amb tú
ResponEliminaReflexió interior: Gràcia, conserva l'encant d'una vila. Però també està exposada a l'esnobisme més cruel!
ResponEliminaEp, que Barcelona també està formada per barris que sovint són com pobles, no és tan 'impersonal' com es creu vista des de fora. I també ens trobem amb autors i actors pel carrer, he, he. Això que dius, de ser més fàcil trobar-te pel carrer que a la llibreria, és ben cert, actualment.
ResponEliminaUna reflexió molt punyent...! I necessària.
ResponElimina