Macianet, el ventallenc, de Manel Ollé

Manel Ollè (Ulldecona, 1954) exerceix de professor de literatura a l’IES Joaquim Bau de Tortosa, i el 1998 ens va donar una classe pràctica amb aquest llibre, Macianet, el ventallenc, editat per Pagès edicions. Aquest recull de relats es vertebra a través del Macianet, un noi de les Ventalles (Montsià) que va creixent amb el passar de les pàgines. Però l’autèntic protagonista és el paisatge i l’amor per la terra. El llibre esdevé un ampli repertori de contalles, històries i records on apareix tot un món de símbols i de reflexions sobre la natura, la terra i el treball. Un des aspectes més remarcables del llibre és que Ollé acut al rescat d’una gran varietat de paraules en vies d’extinció, gairebé totes relatives al paisatge i al treball: bledanes, camallades, tracalets, herba pedrenca, servera, cafissos, portenca, crestó, talequeta, corrinyar, cadap d’oli, junyir, selletó, feltre, apanyussar, fulla hedrera, calàndria, meleca, fogaina, fustinyol, sísera, arabogues, borriment, xafurnar, blanejar, solrames, bròfega, catxapera, casup, casinyol, xàpol, farbalans, fetgenca, acaçar, cavegó, escadorsada, catxap, baciu, xurmar, versim, falandura, eixaura, muranyet, xixella, garranxo, carranc, mardans… També cal remarcar els diversos refranys i frases fetes que no necessiten explicació: sac buit no s’aguanta; gos fart no caça; batre només per la palla; de badar fan pagar un ral..
En definitiva, el paisatge i la història d’una terra feta paraules.