El 31 de maig vaig visitar l’Escola d’adults del Centre Cultural Les Corts de Barcelona, convidat per l’Associació d’Alumnes El Colomar, ja que durant el curs han estat llegint el meu recull de contes Postres de músic. He de dir que poques vegades m’he sentit tant ben tractat i tan reconfortat per la meva tasca d’escriptor. Amb molta il·lusió, van encarregar-se de crear un clima de benvinguda amb l’ajut d’uns quants plats de postres de músic que omplien les taules, acompanyats de pastissets i moscatell. La majoria dels alumnes (gairebé totes dones) superen els 60 anys o ja estan jubilats. En porten moltes d’històries al darrere, però no han perdut la il·lusió d’aprendre, d’emocionar-se i de riure, i de fixar-se en molts petits detalls que s’amaguen a les línies dels meus contes. Personalment, aquest contacte amb els lectors no té preu. Després d’una breu introducció, de seguida m’han assaltat amb mil preguntes, curiositats o dubtes que jo els agraeixo, ja que demostra l’atenció i l’amor amb què han llegit el llibre. En altres xerrades en instituts, són pocs els nois o noies que gosen aixecar la veu per fer alguna pregunta, perquè sovint els fa vergonya; però a la gent gran no els passa això, ja els ha passat el temps de tenir vergonya i les seves espatlles només poden suportar el pes de les coses importants. Com a anècdota més tendra, una senyora em va agafar la mà emocionada perquè en vuitanta anys era la primera vegada que parlava amb un escriptor, però jo n’estava més d’emocionat encara.
D’aquesta tertúlia amb la gent gran, curiosament, n’han sortit rejovenides les meves ganes d’escriure, i ja espero amb impaciència el moment de visitar-los de nou.
D’aquesta tertúlia amb la gent gran, curiosament, n’han sortit rejovenides les meves ganes d’escriure, i ja espero amb impaciència el moment de visitar-los de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada