Els meus fragments: Eternitat aparent

"En breus instants envaeixen les vores del riu i, de forma equitativa, es reparteixen atretes per la llum dels fanals. El que a nosaltres ens sembla un caos o un desgavell de la disciplina deu ser per a elles una orgia delirant. Tenen el temps just per aparellar-se, pondre ous i morir-se esgotades, encatifant l’avinguda Felip Pedrell fins que, al matí, passa el servei de neteja viària. Abans és impossible no passejar-hi sense trepitjar els cadàvers que el vent o el trànsit dels cotxes acumula en alguns trams de la vorera. L’Artemi no és immune a aquest esforç de la natura, a aquesta despesa tan extraordinària. S’ho mira incrèdul i es pregunta quin paper hi juga en tot aquest espectacle. Aixeca la vista per damunt del riu, per damunt les cases, fins topar-se amb el perfil dels Ports. Si es compara amb la muntanya es veu petit, un insignificant intent de la vida per no morir-se; si abaixa el cap, nota sota els peus el cruixir de la mort".

Fragment del meu conte "Eternitat aparent" del recull Estius a l’Ebre, d’Aeditors, aquesta nova editorial apareguda a El Perelló que ens ha donat a 21 autors ebrencs l’oportunitat de mostrar els nostres relats.