En català, malgrat tot.

De vegades et cauen a les mans papers amb una cal·ligrafia característica, escrits amb un català irregular, "a la seva manera", tan bé com han pogut, tal com els sona. Si fas un càlcul de l’edat de qui l’ha escrit, els comptes no fallen: es tracta d’un membre més d’aquella generació que va patir la postguerra i no va tenir accés a una educació digna i, menys encara, a una educació en català. Sovint demanen excuses per endavant per la mala ortografia; però no haurien de fer-ho, perquè el seu esforç hauria de ser per a la nostra generació que tan els hi deu font d’orgull i d’exemple.