El primer home, d'Albert Camus

El primer home és el llibre inacabat que estava escrivint Albert Camus quan va morir. Me'l vaig comprar recomanat per un altre escriptor, i no m'ha decebut. Com ja he dit, el llibre no està acabat, però no importa perquè, com passa sovint, l'important no és la Itaca on volem arribar, sinó el viatge, i en aquest cas l'autor ens passeja i ens fa reviure sobretot els seus primers records a l'Algèria natal. Fill d'una família humil ("amuntegaven en desordre l'excedent dels seus bés; és a dir, gairebé res"), va perdre son pare molt jove, durant la guerra mundial. Trobar-se davant la tomba de son pare a França ("L'home enterrat sota la làpida, i que havia estat son pare, era més jove que ell") és un dels moments més emotius. Un dels personatges clau a la vida de Camus va ser el seu mestre, qui adonant-se del potencial de l'alumne el va ajudar a emprendre estudis superiors (s'adjunta una emotiva carta que Camus li envia després de guanyar el premio Nobel). Un dels meus moments preferits del llibre és quan el mestre llegeix el fragment d'un llibre a l'escola que emociona el petit Camus, Les croix de bois. Anys més tard li regalarà el llibre dient-li:"L'últim dia de classe vas plorar, te'n recordes? Des d'aquell dia el llibre és teu."

Altres fragments:

"... només subsistia un record palpable com les cendres d'una ala de papallona cremada a l'incendi d'un bosc."