el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
02 de febrer 2010
Desdibuixa el paisatge, la boira,
Desdibuixa el paisatge, la boira, punt i apart de la llum que tímida es fon. S'ajorna l'implacable adoració al sol; i ens acarona l'aigua.
La boira és un vel que juga a representar ombres xineses. La poesia és el millor comentari d'un paisatge. M'has fet venir ganes de començar a llegir els teus llibres. La dificultat se'm presenta a l'hora de triar-ne un per començar.
Gràcies per les recomanacions, Jesús. Les tindré en compte a l'hora de llegir-los, ja que en dubtar, els he encarregat tots. Si no els aconsegueixen a la meva llibreria, aprofitaré l'enllaç que m'has deixat.
Desdibuixa el paisatge, la boira,
La boira és un vel que juga a representar ombres xineses.
ResponEliminaLa poesia és el millor comentari d'un paisatge.
M'has fet venir ganes de començar a llegir els teus llibres. La dificultat se'm presenta a l'hora de triar-ne un per començar.
Preciós paisatge reconstruit amb paraules.
ResponEliminamisteri jugant a fet-amagar entre els arbres, per esdevindre poesia
ResponEliminafantasma que, a capes, ens permet reinventar el paisatge una i altra vegada... la boira...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminadoncs jo ja tinc ganetes que escampe la boira i tornar a adorar el sol com es mereix... Bonic poema!
ResponEliminaGràcies per les recomanacions, Jesús. Les tindré en compte a l'hora de llegir-los, ja que en dubtar, els he encarregat tots.
ResponEliminaSi no els aconsegueixen a la meva llibreria, aprofitaré l'enllaç que m'has deixat.
CREC QUE JA ESTA TOT DIT.
ResponElimina