tens un racó dalt del món: Desdibuixa el paisatge, la boira,

02 de febrer 2010

Desdibuixa el paisatge, la boira,
punt i apart de la llum que tímida es fon.
S'ajorna l'implacable adoració al sol;
i ens acarona l'aigua.

Pilar ha dit...: La boira és un vel que juga a representar ombres xineses.
La poesia és el millor comentari d'un paisatge.
M'has fet venir ganes de començar a llegir els teus llibres. La dificultat se'm presenta a l'hora de triar-ne un per començar.; 2 de febrer del 2010, a les 10:41
Carme Rosanas ha dit...: Preciós paisatge reconstruit amb paraules.; 2 de febrer del 2010, a les 11:03
mercè ha dit...: misteri jugant a fet-amagar entre els arbres, per esdevindre poesia; 2 de febrer del 2010, a les 11:37
Isabel Barriel ha dit...: fantasma que, a capes, ens permet reinventar el paisatge una i altra vegada... la boira...; 2 de febrer del 2010, a les 15:47
Isabel Barriel ha dit...: L'autor ha eliminat aquest comentari.; 2 de febrer del 2010, a les 15:48
Júlia Zabala ha dit...: doncs jo ja tinc ganetes que escampe la boira i tornar a adorar el sol com es mereix... Bonic poema!; 2 de febrer del 2010, a les 17:45
Pilar ha dit...: Gràcies per les recomanacions, Jesús. Les tindré en compte a l'hora de llegir-los, ja que en dubtar, els he encarregat tots.
Si no els aconsegueixen a la meva llibreria, aprofitaré l'enllaç que m'has deixat.; 2 de febrer del 2010, a les 19:36
Striper ha dit...: CREC QUE JA ESTA TOT DIT.; 2 de febrer del 2010, a les 22:38