"Ja fa tres dies i cinc hores, però ell no es dóna per al·ludit; és massa tossut per admetre que estava equivocat. “Però si no tinc res, no cal que aviseu al metge, que em passarà de seguida”, deia minuts abans del traspàs. Es veu que això que a tothom ens arriba l’hora, no ho veu gens clar. Per fer-lo canviar d’idea no han servit ni el diagnòstic del metge (que el coneix de fa anys i ja el dóna per impossible), ni el certificat del jutjat, ni l’espillet que es posa davant del nas per veure si s’embafa."
Fragment del conte Tossut de mena, inclòs al recull Una sortida digna.
Bon dia! Et deixo la meva sortida digna :
ResponEliminahttp://llddona.blogspot.com/2010/02/una-sortida-digna.html
Paraula clau : inedit :)
Recordo aquest conte.
ResponEliminaQue bo!
ResponEliminaNo el conec aquest compte, però el buscaré.
ResponElimina