el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
ei aquest tipo de fauna autòctona que habiten les ciutats, ja siguin petites o grans, a vegades dominades per l'home, encarregades de destruir i construir paisatge..
la paraula a comprovar ara és bledo "m'importa un bledo"
Es llei de vida, forma part de l'evolució, no tindrien tant valor aquestes escales si no fós perque sabem que no duraran sempre. I ben segur que seràn substituides per un altre tipus de construcció que a la vegada serà estimada per unes altres generacions. No és l'escala, és la vida que vivim mentre existeix i l'evidència de que tot s'acaba el que ens preocupa.
Sempre que hi ha un enderroc, m'aturo un moment i penso com devia ser el dia a dia de la gent que hi va viure. A les parets, al terra, a les escales i al sostre, hi ha rastres de vida que es poden percebre.
Que fàcil que és carregar-se allò que ha costat tant alçar.
ResponElimina*Sànset*
ei
ResponEliminaaquest tipo de fauna autòctona que habiten les ciutats, ja siguin petites o grans, a vegades dominades per l'home, encarregades de destruir i construir paisatge..
la paraula a comprovar ara és bledo
"m'importa un bledo"
;)
Però les escales saben que el seu temps ha arribat. No poden lluitar contra aquesta urpa. Però segur que moriran lluitant. No ho posaran tant fàcil.
ResponEliminaEs llei de vida, forma part de l'evolució, no tindrien tant valor aquestes escales si no fós perque sabem que no duraran sempre. I ben segur que seràn substituides per un altre tipus de construcció que a la vegada serà estimada per unes altres generacions. No és l'escala, és la vida que vivim mentre existeix i l'evidència de que tot s'acaba el que ens preocupa.
ResponEliminaL'urpa, de reull, ja les ha vist.
ResponEliminaSempre que hi ha un enderroc, m'aturo un moment i penso com devia ser el dia a dia de la gent que hi va viure. A les parets, al terra, a les escales i al sostre, hi ha rastres de vida que es poden percebre.
ResponElimina