el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Pàgines
▼
11 de febrer 2010
Una sortida digna: camí fet, de moment
Aquest és part del camí fet amb Una sortida digna, a ritme de La Soul Machine, de moment, perquè encara té corda i activitats per a una bona estona.
Vinc a buscar la comissió... que l'altre dia vaig ajudar a vendre un llibre teu. Estava a l'Abacus remenant llibres i el teu estava a l'estanteria. El vaig agafar encara que jo ja el tinc, i el vaig deixar a sobre una pila d'algunes novetats en català. Una parella el van agafar i se'l van estar mirant. Quan vaig anar a pagar veig que l'havien comprat :):):)
Una sortida digna el que em demanes per poder vèncer el joc de les pors feixugues que amb el pas dels dies ja no et deixen viure
Un silenci et regal perquè ompli el teu buit i retornis a alenar amb la mateixa empenta quan creies amb els somnis i t’exigies molt més que la utopia.
El portal no és estret ets tu qui fas mesura sinó et permets alleugerir la vida amb bastiments d’esperances per fer un aixopluc meravellós on retrobar la teva essència.
Enhorabona!
ResponEliminaMolt bé! i molt bona música !
ResponEliminaGenial!
ResponEliminaVinc a buscar la comissió... que l'altre dia vaig ajudar a vendre un llibre teu. Estava a l'Abacus remenant llibres i el teu estava a l'estanteria. El vaig agafar encara que jo ja el tinc, i el vaig deixar a sobre una pila d'algunes novetats en català. Una parella el van agafar i se'l van estar mirant. Quan vaig anar a pagar veig que l'havien comprat :):):)
Genial...!!!, com sempre, disfruto amb tot el que fas...
ResponEliminaEssència
ResponEliminaUna sortida digna
el que em demanes
per poder vèncer el joc
de les pors feixugues
que amb el pas dels dies
ja no et deixen viure
Un silenci et regal
perquè ompli el teu buit
i retornis a alenar
amb la mateixa empenta
quan creies amb els somnis
i t’exigies molt més que la utopia.
El portal no és estret
ets tu qui fas mesura
sinó et permets alleugerir la vida
amb bastiments d’esperances
per fer un aixopluc meravellós
on retrobar la teva essència.
Josep Bonnín i Segura
Sóller- Mallorca