Pàgines

▼

05 de març 2010

La estigera



Quan estudiava 3r d'EGB, cap allà al curs 1972-73, tot ens ho ensenyaven en castellà; però a un xiquet de Cornudella de Montsant li resultava difícil amagar el seu català. I com a prova, "la estigera".
at

8 comentaris:

  1. Dani5 de març del 2010, a les 11:34

    Molt bona aquesta!

    ResponElimina
  2. Alyebard5 de març del 2010, a les 11:53

    Es clar que si unes "estigeres" de tota la vida :D

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas5 de març del 2010, a les 12:55

    Molt bona! :)

    ResponElimina
  4. Anònim5 de març del 2010, a les 16:10

    Ostres, com encara guardes això?! Molt curiós!

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls5 de març del 2010, a les 17:12

    Està bé! Anem descobrint a poc a poc com va néixer l'escriptor que portes dins!

    ResponElimina
  6. Striper5 de març del 2010, a les 18:22

    I serveix o no aixo de estigera jo millor que no parli gaire que també las faig grosses.

    ResponElimina
  7. bajoqueta8 de març del 2010, a les 21:41

    jajajajajaja boníssim!
    Si tots tinguessem els nostre exercicis d'abans ja vories tu quines barbaritats!

    ResponElimina
  8. Ciutadà K11 de març del 2010, a les 16:09

    Com deien més amunt el curiós és que encara tinguis això de quan eres petit ... visca els records guardats d'infantesa!!

    ResponElimina