Quan estudiava 3r d'EGB, cap allà al curs 1972-73, tot ens ho ensenyaven en castellà; però a un xiquet de Cornudella de Montsant li resultava difícil amagar el seu català. I com a prova, "la estigera".
el final d'una memòria
Fa 2 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Molt bona aquesta!
Es clar que si unes "estigeres" de tota la vida :D
Molt bona! :)
Ostres, com encara guardes això?! Molt curiós!
Està bé! Anem descobrint a poc a poc com va néixer l'escriptor que portes dins!
I serveix o no aixo de estigera jo millor que no parli gaire que també las faig grosses.
jajajajajaja boníssim!
Si tots tinguessem els nostre exercicis d'abans ja vories tu quines barbaritats!
Com deien més amunt el curiós és que encara tinguis això de quan eres petit ... visca els records guardats d'infantesa!!
Publica un comentari a l'entrada