Cruix el cor
quan el desig d'ànims és estèril.
Sento inútils les paraules de consol
si el dolor és massa ample.
.
Dedicat a l'Anton.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
10 comentaris:
Cruix i s'esquerda...
Molt bonic.
Una notícia que ens ha deixat a tots molt cruixits, tens raó. No és aquesta la llei i costa d'acceptar, i més encara de donar consol...
Ara vinc d'allà..vull dir del bloc rebaixes...què dir quan se't mor algú tan proper com un fill! un poema sentit..posar el dolor en vers
El cor ens cruix sovint. I el consol no té paraules... El dolor passarà, però sempre anirant caient els seus pètals. Tot és tribut de viure.
Salut.
onatge
El cor cruix i l'ànima s'esguerra.
Un poema amb molt de sentiment.
El millor desig d'ànims és , en moments així, la paraula silenciosa de la presència.
De vegades costa de refer.
Estic encantada amb la teva poesia! No deixis d'escriure!
El dol ens uneix darrere les pantalles. Cruixen els cors!
És tan cert!... Tens ganes de trobar les paraules adequades, de dir alguna cosa que pugui ajudar... però saps que res del que diguis consolarà en un moment així i, malgrat tot, deixes una abraçada per si, ni que fos mínimament, pogués alleugerir un gram d'una càrrega tan pesada...
Publica un comentari a l'entrada