Solcades pel temible pas dels anys,teules velles del meu poble,
no anheleu el vol d'ocell
ni la boira que s'aixeca;
no temeu el sol que bada
ni la força atlètica del vent.
Només patiu,
teules velles del meu poble,
si extravio ma mirada.
.
I un altre poema inspirat en les teules velles, a cal Anton.
4 comentaris:
M'agrada... I aquestes sí que ho han vist tot!
Si extravies la mirada d'allò més elevat, estàs dient.
Les teules són el barret de la casa, elles saben de la història dels seu habitants. Cada teula sap del fred i la calor, de la pluja i del vent. Les teules "velles" o majors d'edat, m'han agradat sempre.
Salut i bona teulada.
onatge
Sí, és com una bona llaurada. Aquestes teulades és fan mirar i pensar el que hauran vist...
Salut i força
www.miradesalvent.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada