Pàgines

▼

16 de març 2010

Teules velles del meu poble

Solcades pel temible pas dels anys,
teules velles del meu poble,
no anheleu el vol d'ocell
ni la boira que s'aixeca;
no temeu el sol que bada
ni la força atlètica del vent.
Només patiu,
teules velles del meu poble,
si extravio ma mirada.
.
I un altre poema inspirat en les teules velles, a cal Anton.
at

4 comentaris:

  1. Thera16 de març del 2010, a les 10:56

    M'agrada... I aquestes sí que ho han vist tot!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals16 de març del 2010, a les 11:05

    Si extravies la mirada d'allò més elevat, estàs dient.

    ResponElimina
  3. onatge16 de març del 2010, a les 14:56

    Les teules són el barret de la casa, elles saben de la història dels seu habitants. Cada teula sap del fred i la calor, de la pluja i del vent. Les teules "velles" o majors d'edat, m'han agradat sempre.

    Salut i bona teulada.
    onatge

    ResponElimina
  4. Jordi Tudó20 de març del 2010, a les 17:02

    Sí, és com una bona llaurada. Aquestes teulades és fan mirar i pensar el que hauran vist...

    Salut i força

    www.miradesalvent.blogspot.com

    ResponElimina