Pàgines

▼

28 de maig 2010

A poc a poc, i deixant rastre

A poc a poc, i deixant rastre, no et deixa de sorprendre cada pas. Admiro el teu admirar, atleta de la màgia sense truc.
at

8 comentaris:

  1. La Senyoreta Reykjavík28 de maig del 2010, a les 12:02

    Pas a pas, per sendetes de plata.

    ResponElimina
  2. montse28 de maig del 2010, a les 12:12

    Aquestes lletres endolceixin la vida.

    Pas a passet vas fent caminet.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas28 de maig del 2010, a les 12:43

    Un aplaudiment per les paraules, ben trobades, una abraçada per la tendresa que contenen.

    ResponElimina
  4. Pere28 de maig del 2010, a les 13:45

    I creixia cada dia
    poc a poc
    com un cargol.

    Bon dia Jesús M.

    ResponElimina
  5. Rita28 de maig del 2010, a les 16:06

    Oh! El ditet assenyala el cargolet... :-)

    ResponElimina
  6. Assumpta28 de maig del 2010, a les 21:34

    I com m'agraden aquestes manetes precioses!! ;-))

    Això d'atleta de la màgia sense truc, és molt maco :-)

    ResponElimina
  7. Anastàsia29 de maig del 2010, a les 3:19

    GUAI! (hehe)

    ResponElimina
  8. GURMET29 de maig del 2010, a les 14:41

    Aquest noiet es va fent gran!

    ResponElimina