tens un racó dalt del món: A poc a poc, i deixant rastre

28 de maig 2010

A poc a poc, i deixant rastre

A poc a poc, i deixant rastre, no et deixa de sorprendre cada pas. Admiro el teu admirar, atleta de la màgia sense truc.

8 comentaris:

La Senyoreta Reykjavík ha dit...: Pas a pas, per sendetes de plata.; 28 de maig del 2010, a les 12:02
montse ha dit...: Aquestes lletres endolceixin la vida.

Pas a passet vas fent caminet.; 28 de maig del 2010, a les 12:12
Carme Rosanas ha dit...: Un aplaudiment per les paraules, ben trobades, una abraçada per la tendresa que contenen.; 28 de maig del 2010, a les 12:43
Pere ha dit...: I creixia cada dia
poc a poc
com un cargol.

Bon dia Jesús M.; 28 de maig del 2010, a les 13:45
Rita ha dit...: Oh! El ditet assenyala el cargolet... :-); 28 de maig del 2010, a les 16:06
Assumpta ha dit...: I com m'agraden aquestes manetes precioses!! ;-))

Això d'atleta de la màgia sense truc, és molt maco :-); 28 de maig del 2010, a les 21:34
Anastàsia ha dit...: GUAI! (hehe); 29 de maig del 2010, a les 3:19
GURMET ha dit...: Aquest noiet es va fent gran!; 29 de maig del 2010, a les 14:41

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)