Arran de la commemoració del centenari del naixement d'Artur Bladé i Desumvila, vaig esmenar el meu desconeixement d'aquest immens narrador i em vaig convertir en un bladerià convençut i activista. Ja des d'un primer moment, la lectura de Benissanet em sorprengué, em seduí, i després vingueren L'exiliada, i l'emotiu Viatge a l'esperança, i L'edat d'or i...Com és possible que un escriptor de la talla d'Artur Bladé i Desumvila no estigui dalt de tots els altars de la nostra literatura?
Fa pocs dies he rebut un regal especial: un correu d'Atur Bladé i Font, fill de l'escriptor. M'agraeix els comentaris que faig del seu pare i m'envia els versos preferitsd de Joan Maria Pujals, que va publicar l'antologia poètica de Bladé:
.
Plovia una mica i
quedaven quatre gotes
brillants, penjades del fil
dels estenedors.
quedaven quatre gotes
brillants, penjades del fil
dels estenedors.
Llàstima de país que no reconeix els que escriuen. Tinc l'esperança que tard o d'hora canviï. Gràcies per donar-lo a conèixer.
ResponEliminaNo conec l'obra d'Arturo Bladé però llegint aquest vers crec que m'agradaria. Escriu pla i senzill amb paraules que tothom pot entendre.
ResponEliminaBon dia Jesús M.
Tens tota la raó, jo crec que fan falta antologies que facilitin el tast d'aquests autors i una política 'd'equip'.
ResponEliminaDigues com i quan i em comprometo a recordar una vegada més l'excel·lent Bladé.
ResponEliminaPer què se'n parla tan poc, malgrat les magnífiques edicions de Cossetània? Em desconcerta.