del llenguatge escrit al llenguatge visual

No puc esperar que comenci el curs per a explicar-vos un projecte interessant que m'il·lusiona molt. Dins del programa Itineraris de lectura, de la Institució de les Lletres Catalanes, el curs passat em van convidar a l'Escola Daniel Mangrané de Jesús (aquí ho explico) i per al curs vinent tornaran a sol·licitar la meva presència (suposo que vol dir que en devien quedar contents; jo, molt).

Però aquesta invitació no és com la resta, sinó que amaga un projecte més ambiciós. Després de veure el curtmetratge basat en un dels meus contes, Espantant gavines, Ma. Cinta Llatje, dinamitzadora i coordinadora del projecte, vol enfocar la xerrada sobre el tema “Pas del llenguatge escrit al llenguatge visual”, no en pla teòric, sinó centrant l'atenció en una de les meves històries i, entre tots, amb el meu guiatge, anar esbrinant cada fragment quines imatges genera, de manera que després es pogui fer l’storyboard.

Com diu la professora: "Saber expressar només amb imatges una història que acabes de llegir té un gran mèrit, això és el que ha aconseguit l'equip que ha fet el curt, i això és el que ens agradaria que el nostre alumnat aprengués, els obliga a fer una lectura a fons, fixant-se en tota mena de detalls, esbrinar què ens vol dir l'autor i després mirar com ho poden transmetre sense parlar".

Ja tinc ganes de començar aquesta aventura, per a la qual hem escollit un dels contes del meu proper recull, en què els protagonistes són precisament xiquets i xiquetes molt especials.