el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Que ho farà que a tots petits i grans ens agrada tant el soroll de l'aigua i veure-la passar. El teu fill està entusiasmat, llàstima la reixa pobre que no el deixa passar.
Pedra amarada de segles
Quina cosa més dolça. Cada cop ens emociones més amb els teus escrits.
ResponEliminaA la primera foto s'aprecia l'individu rodejat de la immensitat. Molt dolç, com diu "jomateixa" :D
ResponEliminaPle de curiositat i descobrint!!
ResponEliminaLa curiositat del nens es infinita,que maco!
ResponEliminaQue ho farà que a tots petits i grans ens agrada tant el soroll de l'aigua i veure-la passar.
ResponEliminaEl teu fill està entusiasmat, llàstima la reixa pobre que no el deixa passar.